Ens segueixen arriban imatges i notícies de que l’activitat d’intercanvi a Cotacachi, nord de l’Equador, funciona. S’han realitzat uns casals i la Berta, el Joan, el Pablo, la Carmen i l’Ona han fet les seves aportacions de lleure.
I sembla que s’han embrutat!! la marraneria infantil (i educativa) sembla que és un tret intercultural…
Un informe anual sobre el bloc. No està malament saber què ha passat estadísticament parlant. Records a Alemanya i a Argentina, que ens han visitat!
Aquí hay un extracto:
Un tren subterráneo de la ciudad de Nueva York transporta 1.200 personas. Este blog fue visto alrededor de 5.400 veces en 2014. Si fuera un tren de NY, le tomaría cerca de 5 viajes transportar tantas personas. (encara que lo important seria preguntar aquests viatgers si troben útil el viatge!)
El 16 d’octubre de 2013 els centres de la XESC es troben a Sant Cugat, en grups de 5 persones per centre, sota el lema “escola i territori”, per celebrar el Fòrum territorial del Vallès Occidental de la XESC. Els primers es van realitzar al 2011.
En aquesta ocasió, la celebració a Sant Cugat coincideix amb el Dia Mundial de l’Alimentació, un bon marc per l’Agroecologia Escolar que fem al municipi. Per això, després d’intercanviar i treballar sobre les experiències escolars, farem una plantada de veça i civada, o alguna altra planta que ajuda a preparar el sòl per l’agricultura ecològica (perquè aporta nutrients) al terreny públic de sota de l’escola Avenç.
Us esperem!
… han arribat els nens i nenes de l’escola La Floresta per conèixer la finca. Han fet diverses activitats, i una d’elles ha estat collir ametlles dels ametllers de davant de la finca. Quan les anaven trobant, les obrien i se les menjaven. Algunes, però (més o menys la meitat) estaven fetes malbé. El grup anava obrint i mirant si se les podia menjar o no, i una nena ha començat a dir: “aquesta és bona”, “aquesta dolenta”. I sabeu què? Que les encertava totes!
Com era possible? Com ho podia saber? Quan li hem preguntat, ella no ha sabut dir per què ho sabia, només que ho encertava. Ella mateixa s’ha estranyat i ha pensat que potser era cosa de màgia…
Hem estat una estona pensant com ho podia saber, i creiem que deu estar relacionat amb la pell externa que tenen les ametlles, que en algunes estava negra i humida i en altres marronosa i seca… La nena ha fet una hipòtesi molt lògica que probablement invertia el procés: primer estaven bones i tenien la pell d’una manera i més tard es posaven dolentes i la pell canviava. Però és possible que si l’ametlla cau abans d’hora, es faci malbé, i la pell encara no ha adquirit el color de “sóc una ametlla bona”. Mentres que si cau ja madureta, la pell ja té aquest color.
Com sigui, hem estat una bona estona pensant en els poders de la nena…
agroecologiaEscolar 