2. Grup de treball ESLV

El grup de treball ESLV (Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la Vida) s’ha anat reunint mensualment des de 2007 fins el 2013. Les actes del grup recullen aquesta història col·lectiva en la que hem construït, entre tots i totes, l’agroecologia escolar. Després, hem continuat la feina d’altres maneres.

El curs 2018-19 ha estat especial en l’Agroecologia Escolar. Mentre els centres van desenvolupant els seus projectes relacionats amb l’hort escolar ecològic i altres aspectes, s’han organitzat tres projectes singulars que ens faran avançar també per altres camins:

Menjadors de molta proximitat

Aquest curs (marcat per la lluita dels menjadors escolars) ha estat l’explosió dels menjadors escolars de proximitat! Els centres escolars que comparteixen la gestió del menjador de Paidos (escoles Collserola, Joan Maragall, Pi d’en Xandri, Gerbert d’Orlhac, Olivera i Ciutat d’Alba) s’han llençat al consum de proximitat, de la pagesia de Collserola: el Jaume del Papiol, la Rural, l’Ortiga i can Domènech han estat proveint els menjadors escolars en una experiència que trenca els tòpics de que és impossible! El programa Alimentem Collserola ha permès aquesta realitat.

L’escola Pi d’en Xandri ha estat preparant pel curs que ve, arrel d’aquesta connexió menjadors-pagesia, un projecte educatiu transversal que mobilitza tots els actors al llarg del sistema alimentari escolar: alumnes; mestres de p5, segon i 5è; equip de cuina; educadora de l’hort i finalment pagesia. Així, els projectes lectiu i de lleure-menjador del centre treballen junts amb el projecte agroecològic de l’Ortiga. Aquí teniu el projecte que s’ha treballat amb el suport de l’Ajuntament i alumnes de Ciències Ambientals i Biologia de la UB, del Màster de Nutrició i Alimentació de la UOC i del postgrau de Dinamització Local agroecològica de la UAB.

El projecte es podrà conèixer aviat en un parell de treballs de recerca. Ja us anirem explicant com es va desenvolupant el curs que ve. Es tracta d’un projecte pilot que esperem estendre a tots els centres de Sant Cugat. L’objectiu sempre és afavorir que l’alumnat transformi el sistema alimentari escolar amb criteris de justícia i sostenibilitat.

L’obrador escolar

Per una altra banda, un altre projecte ben curiós s’ha estat preparant, aquesta vegada gràcies a l’aposta de l’institut Arnau Cadell, la cooperativa que gestiona el seu menjador: Doble Via i el centre ocupacional Jeroni de Moragas.

En els pressupostos participatius de Sant Cugat una proposta no va triomfar: “la Cuina de Collserola“, un projecte d’obrador comunitari per la pagesia propera. Els obradors comunitaris  juguen un paper molt important en la dinamització de l’agricultura ecològica, ja que permeten que es puguin desenvolupar projectes locals d’elaboració de pa, hamburgueses veganes, galetes, flors aromàtiques tancades en embalatges (per dir-vos els que hem estat treballant aquest temps), etc. És a dir, el sector d’elaboradores necessita aquests espais que compten amb les condicions i els permisos per poder sortir al mercat. Per una altra banda, la pagesia pot fer-los servir en el moment que tenen excedents, per fer melmelades, conserves, etc, i així ampliar la seva oferta i evitar el malbaratament alimentari. Si l’obrador més proper està lluny, o en mans d’empreses que cobren molt perquè el puguis fer servir, aquestes oportunitats no existeixen. A Collserola no hi ha obrador i en canvi la pagesia local i el sector d’elaboradores el necessiten.

Però aquest curs hem estat treballant un munt d’actors per fer realitat un obrador a l’institut Arnau Cadell, a partir del curs que ve: l’Ortiga, Doble Via, l’Ajuntament, Jeroni de Moragas, etc. El centre ocupacional Jeroni de Moragas, quan la cuina del centre tanqui cada dia, entrarà a fer unes galetes. Això obrirà la porta no només a altres productors/es, sinó també a projectes educatius al voltant de la transformació alimentària. Un obrador escolar apropa la comunitat escolar a la pagesa, el que afavoreix una col·laboració molt desitjable. Ja sabeu que si la humanitat vol continuar habitant aquest planeta haurà de deixar de perdre la seva capacitat de produir aliments de manera sostenible, i haurà de tornar a connectar amb la terra i els seus ritmes.

El programa Recooperem

Finalment, el curs que ve serà el de la posada en marxa del programa Recooperem, impulsat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, el Consorci de Residus (també de la comarca) i l’Agència Catalana de Salut Pública. Aquest programa és una resposta al malbaratament alimentari, que com haureu sentit és del 30%!

El programa promou que es congeli el menjar que ja s’ha cuinat a la cuina escolar i que no s’ha arribat a servir, ja que algun/a alumne/a no han arribat a l’escola. Amb uns quants dies, la quantitat de menjar congelat és suficient perquè una entitat social passi a recollir-lo i el pugui fer servir en els seus projectes d’ajuda alimentària. També es pot tornar a inserir en el circuit alimentari a través de les famílies, associacions de consum, etc. Es tracta de donar una segona oportunitat a aquest menjar.

A més a més del menjar que ja s’ha cuinat i no servit, el malbaratament alimentari es produeix 1) per allò que es deixa al plat i 2) sobretot per allò que el sistema alimentari ha anat deixant al seu pas. Quan els monocultius produeixen peces de fruita que no compleixen l’estàndard que vol el supermercat, els aliments es queden als camps. Si és molta quantitat, pot passar que no es descomposi amb oxigen i per tant fermenti, generant metà (gas amb potent efecte hivernacle). També el transport de llarga distància i el magatzematge de llarga durada produeixen malbaratament.

Si a més tenim en compte l’enorme quantitat d’energia fòssil que entra al sistema alimentari de l’agroindústria convencional, així com la quantitat d’aigua i la contaminació que es produeix pels pesticides i adobs químics, la pèrdua del 30% és més escandalosa encara. Per això, pensem que el pitjor malbaratament és apostar per l’agricultura industrial globalitzada. Tot això i més hem estat treballant per oferir activitats educatives que acompanyin el programa.

Aquest curs el programa Recooperem, després de ser rebut amb entusiasme per diversos centres, ha estat aturat a causa de la coneguda lentitud de la burocràcia municipal. Actualment, però, ja s’ha desencallat i el curs que ve centres com el Joan Maragall, el Pi d’en Xandri, el Gerbert d’Orlhac, el Turó can Mates o el Thau podran començar a evitar el malbaratament de les seves cuines amb la col·laboració (enorme feina) de l’entitat Gilgal Solidari. També, però, cal recordar que hi ha centres com l’escola Catalunya que fa temps que promouen el tema i tenen altres sistemes ja en marxa.

El curs 2018-19 és un curs també en el que hem renovat el conveni de col·laboració Agenda 2030 Escolar entre centres escolars i ajuntament, centrat en la reducció de la petjada ecològica i emissions de GEI en el sistema alimentari escolar, per tant des de l’hort fins el menjadors escolar. Aquest conveni inclou la col·laboració d’entitats diverses.  Recordeu que si sou escoles públiques de primària o secundària podeu demanar una subvenció a l’Ajuntament.
Cursos anteriors:
Varem començar amb la “1a jornada sobre Educació Ambiental a Sant Cugat” el març de 2007. En aquesta, varem decidir tirar endavant amb el grup de treball. Més endavant vàrem fer unes quantes trobades més.
Durant el primer curs, 2007-2008 varem iniciar el treball amb els horts escolars, des d’una diversitat de perspectives i nivells educatius prou àmplia.
Durant el segon curs, 2008-09 varem patir la crisi de la sequera, que ens va fer reaccionar i veure’ns com un agent polític de la nostra comunitat. Durant el tercer curs, 2009-10 varem entomar el canvi de currículum oficial i varem desenvolupar les noves competències i capacitats al voltant del treball amb els horts. Varem realitzar la “Segona Jornada d’Educació per la Sostenibilitat a Sant Cugat“.
Durant el quart curs, 2010-11 varem desplegar un projecte col·lectiu d’intercanvi entre escoles i de compromís amb el territori i la comunitat agroecològica al voltant de la recuperació de varietats autòctones. Durant el cinquè curs, 2011-12 hem patit i entomat la crisi del deute públic del sud d’Europa, derivat de la crisi financera i de les tendències polítiques globals, que ens ha deixat sense recursos.
Ja ha acabat el sisè curs, 2012-13. Hem treballat com vincular les famílies a l’hort escolar, com a resposta a la situació econòmica i social. El setè curs, 2013-14, ha estat el darrer de les reunions de treball. A partir d’això, la feina ha estat més dispersa o més difícil de seguir, però us aportem aquí la feina feta a secundària.
El curs 2014-15 hem provat d’engegar un grup de treball de secundària, però s’ha reduït a dues reunions i després feina feta als centres. També hem desenvolupat un curs d’hort dels que anomenem “quitamiedos” en el que han participat sobretot docents d’escola bressol. El curs 2015-16 hem iniciat un treball sobre les granges escolars. Hem provat també d’engegar un grup de treball de secundària, amb la participació de l’Escola d’Art de Sant Cugat, ONGs i entitats d’educació ambiental i d’educació pel desenvolupament o pau, centrat en el treball amb pel·lícules. Ha desplegat moltíssima feina l’INS Arnau Cadell, que trobareu aquí explicada.
El curs 2016-17 s’ha constituït un grup de treball d’educadors/es agroambientals d’hort escolar amb representació de les escoles Jaume Ferran i Clua, La Floresta, Turó can Mates, Catalunya, Gerbert d’Orlhac, Ciutat d’Alba, Collserola, Arnau Cadell, Pi d’en Xandri, Pins del Vallès, en el que participem també altres educadors/es agroambientals, de MEL, l’Ortiga, VSF i l’Ajuntament. El curs 2017-2018, molt mogut políticament, ha estat en el que s’ha posat en marxa la comissió d’educació del programa Alimentem Collserola, que promou el treball en xarxa per la transició agroecològica del parc natural (i els 9 municipis que el comparteixen). El grup d’educadors/es, amb el suport com altres cursos d’estudiants en pràctiques, que també acaben fent recerques i propostes educatives, han seguit les trobades, amb un curs d’hort obert a tothom i l’experiència d‘intercanvi entre horts de La Floresta i el Gerbert d’Orlhac.