Avui a Can Montmany…

… han arribat els nens i nenes de l’escola La Floresta per conèixer la finca. Han fet diverses activitats, i una d’elles ha estat collir ametlles dels ametllers de davant de la finca. Quan les anaven trobant, les obrien i se les menjaven. Algunes, però (més o menys la meitat) estaven fetes malbé. El grup anava obrint i mirant si se les podia menjar o no, i una nena ha començat a dir: “aquesta és bona”, “aquesta dolenta”. I sabeu què? Que les encertava totes!

Com era possible? Com ho podia saber? Quan li hem preguntat, ella no ha sabut dir per què ho sabia, només que ho encertava. Ella mateixa s’ha estranyat i ha pensat que potser era cosa de màgia…

Hem estat una estona pensant com ho podia saber, i creiem que deu estar relacionat amb la pell externa que tenen les ametlles, que en algunes estava negra i humida i en altres marronosa i seca… La nena ha fet una hipòtesi molt lògica que probablement invertia el procés: primer estaven bones i tenien la pell d’una manera i més tard es posaven dolentes i la pell canviava. Però és possible que si l’ametlla cau abans d’hora, es faci malbé, i la pell encara no ha adquirit el color de “sóc una ametlla bona”. Mentres que si cau ja madureta, la pell ja té aquest color.

Com sigui, hem estat una bona estona pensant en els poders de la nena…

Anuncis