Malbaratament en la producció

Des dels anys 50 s’ha anat desenvolupant i establint el model agroalimentari actual, afavorit per la reducció del temps per les tasques reproductives de casa, amb la pèrdua dels hàbits tradicionals d’elaboració i conservació d’aliments. En el model actual els supermercats controlen tot el procés agroalimentari, i l’agricultor adopta mesures per no quedar marginat del mercat. Les mesures que adopten provoquen malbaratament de la producció i de recursos, que en definitiva és malbaratament de nutrients.

1. Malbaratament d’aliments

Per què els grans distribuïdors promouen el malbaratament de la producció?

• Control dels preus. Els grans distribuïdors pressionen els productors per abaixar els preus i poder augmentar el seu marge de benefici, que a vegades arriba fins i tot a no fer rentable la collita dels aliments produïts.

• Control de la qualitat. Els supermercats exigeixen que el producte tingui una mida, textura i forma determinades, sense cops ni irregularitats. En definitiva empenyen a la estandardització del producte, que passa per destinar recursos a produir collites uniformes, vistoses i fàcils de manipular industrialment.

• Promouen la planificació per excés, ja que si el productor es queda sense aliment per cobrir les necessitats del supermercat, corre el risc que aquest canvií de subministrador.

Els aliments malbaratats en aquesta fase del sistema alimentari podrien ser destinats al compostatge o l’alimentació animal, però el cost de produir-los és molt superior al valor d’aquests. A més, les normatives higiènic-sanitàries dificulten que el petit i mitjà productor pugui destinar al mercat el producte que es rebutja.

2. Malbaratament de recursos 

El canvi de model agroalimentari es va iniciar amb la Revolució Verda a principis del segle XX, introduint l’ús de fertilitzants químics, pesticides i herbicides de manera sistemàtica.

Històries sobre els canvis en l’agricultua actual. (Font: elaboració pròpia):

• El Procés de Haber-Bosch per fabricar fertilitzants químics. 
• L’origen dels pesticides i herbicides: les armes de guerra.

El model actual obliga a la modernització tecnològica de l’agricultura i l’especialització productiva, que implica el malbaratament de recursos i, en conseqüència, un fort impacte ambiental.

Però…només hi  ha malbaratament en l’agricultura? O també hi ha malbaratament en la ramaderia i la pesca? 

El malabaratament d’aliments en la fase de producció es produeix tant en l’agricultura com en la ramaderia i la pesca. A la ramaderia es malbarata aigua per produir el pinso que alimenta els animals i animals rebutjats per no complir els requisits dels distribuidors d’aliments. Pel que fa a la pesca, predomina el mètode d’arrossegament amb vaixells i això implica el malbaratament de recursos (petroli per mourer els vaixells) i aliments (peixos rebutjats pe no complir amb les característiques per poder ser comercialitzat).

Quins canvis ha provocat el sistema actual en la producció d’aliments?

• la modernització tecnològica per tal d’adoptar mesures per ajustar-se als requeriments de les grans distribuïdores minoristes.

• sincronitzar el cicle agrari del model de producció tradicional amb la demanda del mercat modern (hi ha la demanda de determinats volums d’aliments i el manteniment dels stocks).

• l’especialització productiva, degut al volum demandat i a la modernització tecnològica.

Quins impactes ambientals generen aquestes canvis en la producció d’aliments?

• contaminació d’aqüífers per l’ús de productes químics de síntesi(fertilitzants, plaguicides)

• alliberació de gasos d’efecte hivernacle per l’ús intensiu de combustibles fòssils

• pèrdua de la biodiversitat per la disminució de la varietat de llavors.

• Eutrofització d’ecosistemes amb llacs, fluvials i marins per contaminació fruit de l’excés de fertilitzants, entre d’altres.

• Esgotament dels nutrients del sòl i augment de les plagues, fruit de l’especialització i la intensificació dels cultius.

En definitiva, el sistema actual malbarata tant els aliments produits com els recursos que utilitza. En resum, hi ha un malbaratament de:

• nutrients, ja que els residus de biomassa dels cultius i de la producció animal ni el millor dels casos es reintegren totalment al cicle.

• sòl fèrtil.

• aigua. L’ús intensiu de l’aigua està generant problemes de sostenibilitat ambiental i d’estrès hídric a moltes zones del planeta. D’altra banda és un dels principals factors de contaminació de l’aigua dolça disponible. A més, cal tenir en compte l’aigua destinada a produir aliments que es malbaraten.

• energia. El model de producció d’aliments actual necessita molta més energia que el tradicional.

Us proposem les següents activitats:

• Quin percentatge d’aliments produïts a nivell mundial es malbaraten? Calculeu-ho a partir de les dades de la FAO.
  

  Milions de tones d’aliments produits i malbaratats a nivell mundial. Font: FAO. http://www.fao.org/3/i3347e/i3347e.pdf