“Los tiempos en el tiempo de la comida”. Cecilia Montero Mórtola, Antropóloga (des de Londres)

Si observamos, detenidamente, el valor que le damos al tiempo en cada acción ¿qué ocurre? ¿Lo observamos? ¿Lo decidimos? ¿Cómo?

Preocupada como persona y como antropóloga, a partir de lo que veo en Londres, en cuanto a distintos comedores de escuelas y viajes en autobús a la salida de las escuelas secundarias, me interpela la pregunta ¿qué tiempos reales se tienen para comer desde la infancia hasta que somos adultos?

En las escuelas, en menos de media hora, entre formación y distribución de comida en bandejas, realmente, llegan a ser 15 minutos…a veces 10 para la infancia, honestamente tragar. En las secundarias, entre cantinas de pago que entregan cajas de plástico más los puestos callejeros de pollo frito cubiertos de patatas y ketchup …No hay casi tiempo pues la ingesta es en la fila del bus. Dentro del bus ya las cajas se convierten en pájaros entre risas, charlas, gestos junto a con los aromas se despiertan los estornudos de los viajantes. Así los modelos diarios de comida se van inscribiendo hasta que se llega al mundo laboral (con el agregado de llevar notas en sus cuadernos sobre el cuidado del mediomabiente. ¡Qué paradoja!)

¿Por qué cada vez más se separa la conversación de la comida? ¿Tiempo sólo?

¿No es, entonces, que a lo mejor, la comensalidad andante de los adolescentes es un intento de juntarla? Una tendencia humana saludable.

Sobre todo en un contexto social en que hablar, sentarse a hacerlo, compartir… casi no se da. Más tarde como adultos llegan a estar comiendo un bocadillo frente a la pantalla entre 4 y 5 minutos ¡y ya está! ..Pues eso así resulta ser adulto para el modelo social que se transmite a la mayor parte de la población. Es que para el que se fue preparado/a desde que se nace.

En mi opinión, el manejo de la calma y el placer cotidianos, el tiempo que destinamos a cada acción que llevamos a cabo, nos habla de la salud física, psicológica, social, y educativa en cada una.

¿Lo pensamos más allá del slow y fast food fashion?

Sólo comer y no hablar, es propio de los animales, y sólo, en caso de conversar se puede en el patio de la escuela?. A dónde conduce tal indicación con esta separación? De dónde proviene? Por qué esta tajante división? luego hablar con el colega de oficina, pues no se sabe.

En cuanto a lo que compone los menús escolares que se ofrecen, en su mayoría de caterin o con muchas presiones sobre el personal que lo elebora, con lo cual esa figura de los y las cocineras romántica queda desvanecida al poco tiempo pues no hacen magia. Debido a esto, los residuos de alimentos son enormes, es decir que producción, distribución y consumo a la basura porque la comida ya no es para comer y pensar, sino para vender, girar… la velocidad también oculta este delirio como una claidad cada vez más en duda. La velocidad además llama a callarse porque sino no se funciona.

La relación tiempo / comida está llena de vericuetos, sin embargo, es simple, tomar conciencia de lo qué hacemos o no hacemos. Perder el tiempo, decía Aranguren, es la mejor forma de ganarlo… Para esta relación que determina nuestra vida en todo su sentido ¿pierdes el tiempo de qué manera?

Tomad vuestro tiempo para comer, conoced vuestro tiempo, a ver qué pasa, en vosotros, qué lo impide ¿podéis identificarlo? ¿Lucháis por este derecho a comer como un ser biopsicosocial no como un código de barras o algoritmo?

Jocs a l’hort escolar

Em dic Sara i actualment estic acabant la carrera amb el projecte de final de grau. Després d’uns mesos fent pràctiques a horts escolars de Sant Cugat vaig adonar-me que en moltes ocasions utilitzem o ens agradaria el joc com a recurs educatiu; tot i així, no en tenim gaires en ment que tinguin un rerefons agroecològic. És per això que el meu TFG serà elaborar un recull de jocs per l’hort d’infantil i primària. El recull constarà de jocs inventats per a mi mateixa i de recopilats d’educadores de diferents llocs i està dirigit a professores i educadores que vulguin utilitzar el joc com a recurs per a entendre conceptes, situacions i processos. Inclourà diferents temàtiques, des de la zoologia fins la dinàmica de poblacions, passant per les estacions, i la fisiologia vegetal.

Tenim previst, amb l’Anna Valderrama, realitzar una jornada tècnica de jocs d’hort per compartir el que vaig trobant pel meu TFG. Serà un dia de la primera setmana de juliol, reserveu-vos-la!

Sara Buscà

Apadrinament de llavors locals a l’escola de la Vall Fosca

INTRODUCCIÓ

“… Aquest conte és la segona part d’un projecte global que implica tots els habitants de la Vall Fosca (Pallars Jussà), anomenat “Recuperació de les varietats hortícoles locals de la Vall Fosca”, arran de la Tesis Doctoral de la sra. Laura Calvet Mir el 2011. Aquest projecte, inicialment programat per dos cursos lectius, va començar l’any 2011 amb la recollida de dades per part de la Laura Calvet Mir de quines eren les llavors pròpies de la Vall Fosca, i la presentació a l’equip de mestres i als nens/es, pares/mares de l’Escola del contingut del projecte; durant el curs 2012-13 es contacta amb tota aquella gent que pugui proporcionar aquelles llavors autòctones a l’Escola i es planten a l’hort a final d’aquell curs. La recol.lecció, classificació i apadrinament (expansió) de les llavors autòctones per a que retornin a la Vall es produeix al curs 2013-2014. A partir del curs 2014-2015 es farà un manteniment del planter per a que, tothom qui ho desitgi, pugui gaudir d’aquestes llavors tradicionals”. Llegir més…

Un obrador eco-comunitari escolar?

En el procés de pressupostos participatius de Sant Cugat es va començar a impulsar una idea interessant: un obrador.

La proposta no va guanyar en aquell moment, però un grup promotor ha mantingut viva la idea i ha proposat de realitzar-la parcialment dins d’una cuina escolar. El projecte està avançant força: l’institut Arnau Cadell està interessat, en principi, en acollir-lo i el centre de treball Jeroni de Moragas hi voldria fer unes galetes. Hi juga un paper important la cooperativa Doble Via, que gestiona el menjador.

A partir d’aquí es treballa per elaborar un projecte educatiu que acompanyi aquesta infraestructura pagesa i ara escolar.

Proposta educativa entre l’aula i el menjador

Una comissió de treball [formada per la comissió de sostenibilitat de mestres de l’escola pi d’en Xandri, l’empresa de menjador i lleure de l’escola (Paidos), incloent l’educadora de l’hort, la cooperativa pagesa l’Ortiga de can Monmany (en representació també) de la pagesia del parc que serveix aliments de proximitat al menjador escolar, que són quatre explotacions pageses ecològiques) i l’Ajuntament] està treballant per un projecte educatiu que acompanyi la incorporació del menjador a l’agroecologia escolar.

Això significa que el menjador ha començat a jugar un rol important en la transformació del sistema alimentari escolar i en la contribució a un sistema alimentari local, i d’això no pot quedar fora l’alumnat. Aquest ha de ser el protagonista principal dels canvis, sigui en l’àmbit productiu (a l’hort) com en el del consum (al menjador).

Es treballen tres propostes (per cadascuna de les tres comunitats: petits, mitjans i grans) en les que l’aula promogui una transformació del sistema alimentari que passi per un pacte amb la pagesia local i el món de la cuina, pel treball a l’hort i per apostes que poden arribar a estudiar i qüestionar els costums escolars i familiars. És imprescindible que els diversos actors i projectes que conviuen a l’escola treballin plegats per un projecte comú, en el que l’alumnat sigui el centre.

El curs que ve es desenvoluparan aquests projectes educatius (un pensat per la descoberta del món pagès i de la cuina, un altre que entra en el món de la mel i la diversitat i el tercer que acompanya l’entrada del programa reaprofitem contra el malbaratament alimentari).

La recerca no està absent aquí, ja que una estudiant universitària de Biologia (UB) n’està fent el seguiment i es planteja quin treball es pot fer entre tots els actors del sistema alimentari escolar.

El PTT visita Riet Vell

El grup PTT-PFI de jardineria ha visitat Riet Vell, una explotació d’arròs que es va iniciar quan SEA/Birdlife va comprar unes Ha de terreny amb l’objectiu d’estudiar si la conservació de la fauna i la producció eren compatibles. Actualment és una finca productiva i els seus secrets ja no ho són pels joves del grup.