Un grup de treball format pels departaments de Territori i Medi Ambient, Agricultura i Educació, de la Generalitat, més la XESC, la UAB i Vida Sana, està desenvolupant un banc de recursos pel món escolar relacionat amb l’Agroecologia Escolar: https://projectes.xtec.cat/agroecologia/
Inclou un mapa de recursos a visitar en el territori català: https://projectes.xtec.cat/agroecologia/general/recursos-al-territori/
Aquest mateix grup promou el premi Hort Escolar i la Setmana Bio.
Egun on! Zer moduz zaudete? / ¿Qué tal estáis?
Email hau jasatzen baduzu, GOZO jardunaldietan egon zinelako da; edo ez, baina agian bai egon nahi izan zenuen. Hori dela eta, hona hemen, Jardunaldien hitzaldien baliabide grafiko batzuk, zure interesekoa izango delakoan:
Si recibes este mail es porque estuviste en las Jornadas GOZO; o no, pero quizá quisiste estar. Por ello, he aquí algunos recursos gráficos que contienen las ponencias de las Jornadas. Esperando que sea de tu interés:
>> BIDEOAK / VIDEOS (TAOM)
–GOZO, urriak 2 octubre. Administrazioen papera/ Papel de las adminsitraciones.
-GOZO, urriak 4 octubre. Pedagogiaren paperari buruzko solasaldia/ Coloquio sobre el papel de la pedagogía
Goizeko saioa/ sesión de la mañana
GOZO, urriak 4 octubre. Zentroetan esperientziak
Arratsaldeko saioa/ sesión de la tarde
Mila esker denagatik. Edozer gauzarako, hemen gaude. Jarraitzen dugu…
Mil gracias por todo. Para cualquier cosa, aquí estamos. Seguimos…
Justicia Alimentaria
Els dies 2 a 4 d’octubre s’ha fet a Bilbao la I Jornada Internacional de Alimentación Escolar Sana i Sostenible, impulsat per Justícia Alimentària i EHIGE, en el que Sant Cugat ha estat molt present. La Carme, de l’AMPA/AFA de l’escola Catalunya, el Jose, de Paidos, la Mariona, de la UAB, i el German, de l’ajuntament, han aportat les experiències santcugatenques a la reflexió internacional.
El congrés va permetre constatar que la nova llei de contractació del sector públic està servint d’excusa o està promovent la degradació del servei de menjador. El cas del País Basc és paradigmàtic: després d’aplicar-la, molt poques empreses s’han repartit “el botí” pactant preus, i ara totes les escoles tenen serveis de càtering en els que la qualitat del menjar i del projecte educatiu de lleure de migdia és secundari, després de la prioritat que és el benefici empresarial.
També vàrem conèixer diferents contextos, projectes i programes que per tot arreu treballen per lligar els menjadors escolars amb el desenvolupament de l’agroecologia, de projectes educatius interessants o de polítiques inclusives.
Sabeu que des de 2014 es fan cursos d’inclusió social a Can Monmany? Fruit de la col·laboració dels serveis socials de l’@ajsantcugat i l’@ortigamonmany. Cada any 14 homes i dones aprenen horticultura ecològica per trobar feina, millorar el seu benestar i crear vincles social:
Títol: Consum crític, dret a l’alimentació, sobirania alimentària, I PROPOSTES d’ApS. Curs de formació per a formadors/es. Curs 2019-2020
Nombre de participants previstos: 12 per any i curs (2 cursos en el total del projecte) (24 participants en total al finalitzar el projecte)
Nombre de cursos: 1 curs a l’any (un al 2019 i l’altre al 2020) d’un mes de durada aproximadament.
Durada del curs: 30 hores (part teòrica online, 3 sessions presencials i alguna sessió pràctica)
Apunteu-vos escrivint a: projectes1@xarxaconsum.org
Finalitat – Formar i donar eines pedagògiques especialmente al professorat dels nivells d’ESO, Batxillerat i Mòduls de formació per a incloure temes sobre consum des d’una visió crítica i responsable amb perspectiva de gènere a les currícules de les seves assignatures.
Perfil de la població meta – Professorat dels nivell d’ESO, Batxillerat i de Mòduls de Formació d’assignatures com Educació per a la Ciutadania, Ciències Socials, Geografia, Història i Economia. Obert, però, a professorat de primària.
Hores del curs: 30 hores
Coordinació de l’activitat per part de la Xarxa de Consum Solidari (XCS) – La coordinació tècnica d’aquesta activitat tindrà el suport i el assessorament de Xavier Montagut, especialista en la temàtica del curs amb experiència en l’àmbit de la docència. El docent serà Jordi Gascón, docent de la Universitat de Barcelona (Departament d’Antropologia Social). La part dels Projectes d’ApS es realitzarà amb el suport de la XCS a Barcelona o del tècnic educador ambiental a Sant Cugat.
El curs 2018-19 ha estat especial en l’Agroecologia Escolar. Mentre els centres van desenvolupant els seus projectes relacionats amb l’hort escolar ecològic i altres aspectes, s’han organitzat tres projectes singulars que ens faran avançar també per altres camins:
Menjadors de molta proximitat
Aquest curs (marcat per la lluita dels menjadors escolars) ha estat l’explosió dels menjadors escolars de proximitat! Els centres escolars que comparteixen la gestió del menjador de Paidos (escoles Collserola, Joan Maragall, Pi d’en Xandri, Gerbert d’Orlhac, Olivera i Ciutat d’Alba) s’han llençat al consum de proximitat, de la pagesia de Collserola: el Jaume del Papiol, la Rural, l’Ortiga i can Domènech han estat proveint els menjadors escolars en una experiència que trenca els tòpics de que és impossible! El programa Alimentem Collserola ha permès aquesta realitat.
L’escola Pi d’en Xandri ha estat preparant pel curs que ve, arrel d’aquesta connexió menjadors-pagesia, un projecte educatiu transversal que mobilitza tots els actors al llarg del sistema alimentari escolar: alumnes; mestres de p5, segon i 5è; equip de cuina; educadora de l’hort i finalment pagesia. Així, els projectes lectiu i de lleure-menjador del centre treballen junts amb el projecte agroecològic de l’Ortiga. Aquí teniu el projecte que s’ha treballat amb el suport de l’Ajuntament i alumnes de Ciències Ambientals i Biologia de la UB, del Màster de Nutrició i Alimentació de la UOC i del postgrau de Dinamització Local agroecològica de la UAB.
El projecte es podrà conèixer aviat en un parell de treballs de recerca. Ja us anirem explicant com es va desenvolupant el curs que ve. Es tracta d’un projecte pilot que esperem estendre a tots els centres de Sant Cugat. L’objectiu sempre és afavorir que l’alumnat transformi el sistema alimentari escolar amb criteris de justícia i sostenibilitat.
L’obrador escolar
Per una altra banda, un altre projecte ben curiós s’ha estat preparant, aquesta vegada gràcies a l’aposta de l’institut Arnau Cadell, la cooperativa que gestiona el seu menjador: Doble Via i el centre ocupacional Jeroni de Moragas.
En els pressupostos participatius de Sant Cugat una proposta no va triomfar: “la Cuina de Collserola“, un projecte d’obrador comunitari per la pagesia propera. Els obradors comunitaris juguen un paper molt important en la dinamització de l’agricultura ecològica, ja que permeten que es puguin desenvolupar projectes locals d’elaboració de pa, hamburgueses veganes, galetes, flors aromàtiques tancades en embalatges (per dir-vos els que hem estat treballant aquest temps), etc. És a dir, el sector d’elaboradores necessita aquests espais que compten amb les condicions i els permisos per poder sortir al mercat. Per una altra banda, la pagesia pot fer-los servir en el moment que tenen excedents, per fer melmelades, conserves, etc, i així ampliar la seva oferta i evitar el malbaratament alimentari. Si l’obrador més proper està lluny, o en mans d’empreses que cobren molt perquè el puguis fer servir, aquestes oportunitats no existeixen. A Collserola no hi ha obrador i en canvi la pagesia local i el sector d’elaboradores el necessiten.
Però aquest curs hem estat treballant un munt d’actors per fer realitat un obrador a l’institut Arnau Cadell, a partir del curs que ve: l’Ortiga, Doble Via, l’Ajuntament, Jeroni de Moragas, etc. El centre ocupacional Jeroni de Moragas, quan la cuina del centre tanqui cada dia, entrarà a fer unes galetes. Això obrirà la porta no només a altres productors/es, sinó també a projectes educatius al voltant de la transformació alimentària. Un obrador escolar apropa la comunitat escolar a la pagesa, el que afavoreix una col·laboració molt desitjable. Ja sabeu que si la humanitat vol continuar habitant aquest planeta haurà de deixar de perdre la seva capacitat de produir aliments de manera sostenible, i haurà de tornar a connectar amb la terra i els seus ritmes.
El programa Recooperem
Finalment, el curs que ve serà el de la posada en marxa del programa Recooperem, impulsat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, el Consorci de Residus (també de la comarca) i l’Agència Catalana de Salut Pública. Aquest programa és una resposta al malbaratament alimentari, que com haureu sentit és del 30%!
El programa promou que es congeli el menjar que ja s’ha cuinat a la cuina escolar i que no s’ha arribat a servir, ja que algun/a alumne/a no han arribat a l’escola. Amb uns quants dies, la quantitat de menjar congelat és suficient perquè una entitat social passi a recollir-lo i el pugui fer servir en els seus projectes d’ajuda alimentària. També es pot tornar a inserir en el circuit alimentari a través de les famílies, associacions de consum, etc. Es tracta de donar una segona oportunitat a aquest menjar.
A més a més del menjar que ja s’ha cuinat i no servit, el malbaratament alimentari es produeix 1) per allò que es deixa al plat i 2) sobretot per allò que el sistema alimentari ha anat deixant al seu pas. Quan els monocultius produeixen peces de fruita que no compleixen l’estàndard que vol el supermercat, els aliments es queden als camps. Si és molta quantitat, pot passar que no es descomposi amb oxigen i per tant fermenti, generant metà (gas amb potent efecte hivernacle). També el transport de llarga distància i el magatzematge de llarga durada produeixen malbaratament.
Si a més tenim en compte l’enorme quantitat d’energia fòssil que entra al sistema alimentari de l’agroindústria convencional, així com la quantitat d’aigua i la contaminació que es produeix pels pesticides i adobs químics, la pèrdua del 30% és més escandalosa encara. Per això, pensem que el pitjor malbaratament és apostar per l’agricultura industrial globalitzada. Tot això i més hem estat treballant per oferir activitats educatives que acompanyin el programa.
Aquest curs el programa Recooperem, després de ser rebut amb entusiasme per diversos centres, ha estat aturat a causa de la coneguda lentitud de la burocràcia municipal. Actualment, però, ja s’ha desencallat i el curs que ve centres com el Joan Maragall, el Pi d’en Xandri, el Gerbert d’Orlhac, el Turó can Mates o el Thau podran començar a evitar el malbaratament de les seves cuines amb la col·laboració (enorme feina) de l’entitat Gilgal Solidari. També, però, cal recordar que hi ha centres com l’escola Catalunya que fa temps que promouen el tema i tenen altres sistemes ja en marxa.
Si observamos, detenidamente, el valor que le damos al tiempo en cada acción ¿qué ocurre? ¿Lo observamos? ¿Lo decidimos? ¿Cómo?
Preocupada como persona y como antropóloga, a partir de lo que veo en Londres, en cuanto a distintos comedores de escuelas y viajes en autobús a la salida de las escuelas secundarias, me interpela la pregunta ¿qué tiempos reales se tienen para comer desde la infancia hasta que somos adultos?
En las escuelas, en menos de media hora, entre formación y distribución de comida en bandejas, realmente, llegan a ser 15 minutos…a veces 10 para la infancia, honestamente tragar. En las secundarias, entre cantinas de pago que entregan cajas de plástico más los puestos callejeros de pollo frito cubiertos de patatas y ketchup …No hay casi tiempo pues la ingesta es en la fila del bus. Dentro del bus ya las cajas se convierten en pájaros entre risas, charlas, gestos junto a con los aromas se despiertan los estornudos de los viajantes. Así los modelos diarios de comida se van inscribiendo hasta que se llega al mundo laboral (con el agregado de llevar notas en sus cuadernos sobre el cuidado del mediomabiente. ¡Qué paradoja!)
¿Por qué cada vez más se separa la conversación de la comida? ¿Tiempo sólo?
¿No es, entonces, que a lo mejor, la comensalidad andante de los adolescentes es un intento de juntarla? Una tendencia humana saludable.
Sobre todo en un contexto social en que hablar, sentarse a hacerlo, compartir… casi no se da. Más tarde como adultos llegan a estar comiendo un bocadillo frente a la pantalla entre 4 y 5 minutos ¡y ya está! ..Pues eso así resulta ser adulto para el modelo social que se transmite a la mayor parte de la población. Es que para el que se fue preparado/a desde que se nace.
En mi opinión, el manejo de la calma y el placer cotidianos, el tiempo que destinamos a cada acción que llevamos a cabo, nos habla de la salud física, psicológica, social, y educativa en cada una.
¿Lo pensamos más allá del slow y fast food fashion?
Sólo comer y no hablar, es propio de los animales, y sólo, en caso de conversar se puede en el patio de la escuela?. A dónde conduce tal indicación con esta separación? De dónde proviene? Por qué esta tajante división? luego hablar con el colega de oficina, pues no se sabe.
En cuanto a lo que compone los menús escolares que se ofrecen, en su mayoría de caterin o con muchas presiones sobre el personal que lo elebora, con lo cual esa figura de los y las cocineras romántica queda desvanecida al poco tiempo pues no hacen magia. Debido a esto, los residuos de alimentos son enormes, es decir que producción, distribución y consumo a la basura porque la comida ya no es para comer y pensar, sino para vender, girar… la velocidad también oculta este delirio como una claidad cada vez más en duda. La velocidad además llama a callarse porque sino no se funciona.
La relación tiempo / comida está llena de vericuetos, sin embargo, es simple, tomar conciencia de lo qué hacemos o no hacemos. Perder el tiempo, decía Aranguren, es la mejor forma de ganarlo… Para esta relación que determina nuestra vida en todo su sentido ¿pierdes el tiempo de qué manera?
Tomad vuestro tiempo para comer, conoced vuestro tiempo, a ver qué pasa, en vosotros, qué lo impide ¿podéis identificarlo? ¿Lucháis por este derecho a comer como un ser biopsicosocial no como un código de barras o algoritmo?
Em dic Sara i actualment estic acabant la carrera amb el projecte de final de grau. Després d’uns mesos fent pràctiques a horts escolars de Sant Cugat vaig adonar-me que en moltes ocasions utilitzem o ens agradaria el joc com a recurs educatiu; tot i així, no en tenim gaires en ment que tinguin un rerefons agroecològic. És per això que el meu TFG serà elaborar un recull de jocs per l’hort d’infantil i primària. El recull constarà de jocs inventats per a mi mateixa i de recopilats d’educadores de diferents llocs i està dirigit a professores i educadores que vulguin utilitzar el joc com a recurs per a entendre conceptes, situacions i processos. Inclourà diferents temàtiques, des de la zoologia fins la dinàmica de poblacions, passant per les estacions, i la fisiologia vegetal.
Tenim previst, amb l’Anna Valderrama, realitzar una jornada tècnica de jocs d’hort per compartir el que vaig trobant pel meu TFG. Serà un dia de la primera setmana de juliol, reserveu-vos-la!
Sara Buscà
INTRODUCCIÓ
“… Aquest conte és la segona part d’un projecte global que implica tots els habitants de la Vall Fosca (Pallars Jussà), anomenat “Recuperació de les varietats hortícoles locals de la Vall Fosca”, arran de la Tesis Doctoral de la sra. Laura Calvet Mir el 2011. Aquest projecte, inicialment programat per dos cursos lectius, va començar l’any 2011 amb la recollida de dades per part de la Laura Calvet Mir de quines eren les llavors pròpies de la Vall Fosca, i la presentació a l’equip de mestres i als nens/es, pares/mares de l’Escola del contingut del projecte; durant el curs 2012-13 es contacta amb tota aquella gent que pugui proporcionar aquelles llavors autòctones a l’Escola i es planten a l’hort a final d’aquell curs. La recol.lecció, classificació i apadrinament (expansió) de les llavors autòctones per a que retornin a la Vall es produeix al curs 2013-2014. A partir del curs 2014-2015 es farà un manteniment del planter per a que, tothom qui ho desitgi, pugui gaudir d’aquestes llavors tradicionals”. Llegir més…
