Des de fa uns anys, el nostre entorn ha començat una lenta transició agroecològica… potser! què significa això? una transició agroecològica és el pas d’un sistema alimentari agroindustrial, malalt de globalització* alimentària, a un d’agroecològic, ple de sobirania alimentària**.
Diem potser perquè és possible que es tracti només d’una convivència entre sistemes, però que l’arribada de l’agroecologia no aconsegueixi afeblir el que ara per ara és dominant i encara creixent en el món. Esperem que no sigui així i hi hagi realment un canvi!
* El sistema agroindustrial globalitzat es caracteritza pels "aliments quilomètrics" (que venen de molt lluny perquè aprofiten la mà d'obra més barata de països sense restriccions ambientals i amb sous de misèria, i també pel control que unes poques multinacionals tenen de mercats molt amplis). Els cultius típics són monocultius amb fortes dosis de pesticides, herbicides i altres insums, amb espècies transgèniques fetes per tolerar productes com el glisofat (hi ha països d'Amèrica Llatina que mostren més incidència de càncer al camp que a la ciutat). Les multinacionals com Bayer i Monsanto, ara en procés de fusió empresarial, controlen les llavors. Tot això provoca forta dependència de la pagesia envers el poder financer, de manera que actualment el 40% de la població que pateix fam són productores d'aliments! Aquest model de sistema alimentari està governat per les grans marques de la distribució (Wal-Mart, Carrefour, Eroski, Mercadona, etc) i promou el processament d'aliments amb adició de sals, sucres, greixos i altres als productes agrícoles. Mundialment es tendeix a l'augment de consum de carn per sobre de verdures, pel que augmenta la contaminació, les malalties humanes, la despesa d'aigua. És un model que necessita grans quantitats d'energia fòssil per funcionar. ** La sobirania alimentària és el dret de la pagesia i els pobles a recuperar el control perdut durant la fase de Revolució Verda, la mecanització i petrolització del camp. L'agroecologia la impulsa juntament amb la sobirania energètica i l'econòmica, ja que models alimentaris més petits, amb circuits més curts, deixen el poder de decisió en mans de la pagesia i de la ciutadania que consumeix sense el gran poder intermig multinacional de la Distribució.
Alimentem Collserola és el nom del procés de transició agroecològica que el consorci del parc de Collserola ha impulsat amb diversos actors.
Una mica d’història: 1-Torre Negra
A Sant Cugat, és coneguda la reivindicació històrica de la zona de la Torre Negra en el context de pèrdua d’espais sota la urbanització pel creixement barceloní. A Collserola s’havien abandonat els camps i els arbres ocupaven tot l’espai -un bosc de baixa qualitat biològica- que no s’urbanitzava. Per això, la fauna relacionada històricament amb el paisatge en mosaic de petits boscos, rieres i camps de conreu anava quedant arraconada i espais com la Torre Negra guanyaven en singularitat (una situació molt paral·lela al que havia passat amb els aiguamolls al nostre país).
2-Consum ecològic
Les propostes de posar en marxa l’agricultura de nou s’aturaven davant el llarg procés judicial protagonitzat per Núñez i Navarro i per la urbanització imparable d’arreu. L’agricultura proposada, aquesta vegada, era una versió menys convencional que la dominant, que de fet havia marginat les nostres contrades i havia fugit a espais productius més intensius. L’agricultura ecològica a Sant Cugat va entrar de la mà del consum, de les cooperatives i grups de consum ecològic com La Civada o El Cabàs.
Aviat van començar els petits horts productius ecològics: per assortir La Civada, per exemple, va funcionar durant un temps can Fanga. A altres municipis passaven coses similars.
3-Producció agroecològica
L’agroecologia escolar, amb els horts escolars ecològics, ha ajudat sense dubte, al nostre municipi, a rellançar l’agricultura. I el procés és evident: la finca agroecològica de can Monmany de la mà primer de l’Ortiga i després també amb la participació municipal; els horts urbans, primer els familiars de can Mates i ara el programa Cultiva’t, que cedeix terrenys a entitats. I en definitiva la Dinamització Local Agroecològica que l’àrea de Medi Ambient va iniciar fa pocs anys de manera ferma.
i 4-Comissió d’educació a Alimentem Collserola
Fa poc ha iniciat el programa Alimentem Collserola, impulsat pel consorci de Collserola (format pels ajuntaments del parc natural, la Generalitat i la Diputació), amb la dinamització del col·lectiu Arran de Terra i la participació de la pagesia del parc (per exemple l’Ortiga, la Rural, can Calopa…), apart d’altres actors. Nosaltres, com a col·lectiu educatiu, entenem que és una oportunitat única per participar i contribuir a la transformació del sistema alimentari de l’entorn, des de la nostra realitat escolar. Nosaltres transformem i podem fer-ho més -educativament- els sistemes alimentaris escolars, i això pot contribuir a aquest esforç col·lectiu.
Hem iniciat, per això, una comissió de treball, d’educació, en el si del Pla d’Acció del programa Alimentem Collserola. Esteu convidadíssims/es a participar!
La comissió d’educació del Pla d’Acció del programa Alimentem Collserola.
Apunteu-vos! escriviu a info@arrandeterra.org
L’obrador ecològic a can Monmany
En el procés de Pressupostos Participatius Municipals un tal Pau Cardoner va proposar una idea que ha resultat que és molt bona: un obrador ecològic a can Monmany! En la Diagnosi del programa Alimentem Collserola es va detectar aquesta necessitat: un espai habilitat -amb les infraestructures i les condicions higièniques necessàries- per transformar els excedents de la petita pagesia de Collserola (i territori proper) i fer conserves i productes. Això evitaria pèrdues dels excedents, noves possibilitats per comerciar-los, etc.
Melmelades, conserves, pa… aquesta és la proposta, en comptes d’haver de llençar productes que no es venen per unes raons o altres als camps ecològics de Collserola. Es tracta d’anar recuperant a poc a poc una infraestructura agrícola que s’ha anat perdent.
Per les característiques d’aquesta proposta, però -una mica difícil d’entendre si no estàs ja amb ganes d’agricultura de proximitat- serà difícil que guanyi si… no votes tu també! per tant, t’animem amb aquesta historieta a que esperis el moment de votar i donis el teu suport a la proposta: https://decidim.santcugat.cat/processes/pressupostparticipatiu/f/42/
agroecologiaEscolar 