6. Publicacions

Aquí trobareu publicacions diverses: capítols, llibres i articles tot seguit a sota; de les pàgines que pengen d’aquesta, unes monografies fetes entre la UAB i l’Ajuntament, unes planes a la revista local TOT Sant Cugat i aquest llibre d’activitats escolars.

Articles del grup ESLV a la revista local TOT Sant Cugat: primer any, segon, tercer i quart.

Monografies UAB-Ajuntament

Llibre d’activitats per a l’agroecologia escolar

El primer llibre de la sèrie Agroecologia Escolar

https://pol-len.cat/llibres/agroecologia-escolar/

“Acoger en el terreno de la Agroecología el aula de la escuela y cultivar en la escuela el campo de la Agroecología permite enraizar el Aprendizaje en el mantillo de la vida y reconocer la Acción como huerto privilegiado de saberes significativos”. (Lucie Sauvé)

Aquest llibre és el primer d’una sèrie que esperem que reculli experiències, idees i propostes ben interessants per desenvolupar l’agroecologia escolar. L’editorial Pol·len ha apostat per aquest camp educatiu dins de la seva col·lecció Producció Neta.

Acero Herran, Yael Jasbleidy (2019). Proyecto de huerto escolar a la luz de los fundamentos de la pedagogía Waldorf para la básica primaria. Universidad de Santo Tomás, Bogotá.
El documento de investigación presenta la elaboración y aplicación de un proyecto de huerto escolar para la primaria bajo los fundamentos de la pedagogía Waldorf, orientado por el currículo de la escuela y el estudio de las dimensiones del desarrollo que plantea la pedagogía Waldorf. La investigación se realizó en la fundación Inti Huasi en la ciudad de Bogotá, con una población total de 57 niños, desde el primer al quinto grado. El enfoque de investigación fue cualitativo. Las estrategias de aplicación fueron ejecutadas durante un año en la época escolar y se generaron una propuesta de actividades hortícolas con metas, objetivos y actividades para la realización de un huerto escolar que lograrán transversalizar el currículo de la escuela, teniendo en cuenta los planteamientos de las dimensiones de desarrollo. El resultado de esta investigación evidencia que es posible realizar un proyecto de huerta escolar para la escuela Waldorf en los grados de primero a quinto a la luz de sus fundamentos, teniendo en cuenta que la escuela no ha planteado dentro su currículo el trabajo hortícola para estos grados, sino desde la sexta clase. Este proyecto ofrece al currículo de la escuela Waldorf nuevas perspectivas, caminos y espacios para la actividad hortícola, con pensamientos interdisciplinares a favor del desarrollo evolutivo del niño en los primeros grados de la escolaridad.

Pitta Paredes, María José (2019) Agroecología Escolar: del huerto a el comedor, caso Fundación Viracocha (San Agustín, Colombia). Maestría thesis, Universidad Nacional de Colombia – Sede Bogotá.

El progreso de un país vincula el desarrollo rural, el cual pasa indiscutiblemente por las aulas educativas; la necesidad de garantizar una educación con pertinencia para lo rural da paso al surgimiento de la Agroecología Escolar como una herramienta de formación para zonas rurales en relación al eje agroalimentario. Es por esto que surge la necesidad de analizar por medio de esta investigación cualitativa, la relación producción-adherencia a las minutas de los participantes del Centro Educativo Piloto Agroecológico (CEPA) y el Programa de Alimentación Educación (PAEv) de la Fundación Viracocha, quien ha facilitado por casi dos décadas el acceso a alimentos sanos y balanceados a población vulnerable del municipio de San Agustín, Huila. Para lo cual se realizó una caracterización de estos programas en el periodo 2010 –2017, adicionalmente se identifica la influencia del CEPA como plataforma de producción en la transformación del consumidor del PAEv y su apropiación por parte de los aspirantes, finalmente se generan estrategias de fortalecimiento entre el CEPA y el PAEv desde el enfoque de la agroecología escolar. Los dos programas de la fundación incluyen elementos de soberanía alimentaria como lo son: acceso a recursos, modelo de producción (agroecológica) y el derecho a consumir alimentos saludables, por nombrar algunos. El proceso que se lleva a cabo por parte de esta es exitoso, aunque se pueden reforzar algunos elementos, razón por la cual, en esta investigación se proponen estrategias que le permitan fortalecer aún más su componente educativo, el cual se encuentra directamente relacionado con la participación que se tiene que dar en un proceso de soberanía, teniendo en cuenta las dificultades actuales que la fundación afronta.

Juliana Merçon, Miguel Ángel Escalona Aguilar, María Isabel Noriega Armella, Ingrid Ivette Figueroa Núñez, Aketzali Atenco Sánchez y Enid Daniela González Méndez (2012). Cultivando la educación agroecológica: el huerto colectivo urbano como espacio educativo. RMIE vol.17 no.55 México oct./dic.

La actual crisis socioecológica planetaria y la creciente urbanización de la vida humana son fenómenos interdependientes que incitan a la educación a repensar sus objetivos y procesos. La noción de “sustentabilidad” provee un amplio marco en construcción para actividades docentes, de investigación y vinculación. Entre otras propuestas orientadas a promover la sustentabilidad, la agroecología se destaca como un conjunto de teorías y prácticas integradoras, capaz de transformar las relaciones productivas, sociopolíticas, económicas y culturales del sistema alimentario. Nuestro objetivo en este artículo es presentar las contribuciones de la agroecología urbana y analizar su conexión con la educación, compartiendo para ello la experiencia de Huerto UV, un proyecto de educación agroecológica desarrollado por estudiantes y profesores de la Universidad Veracruzana en vinculación con habitantes la ciudad de Xalapa, Veracruz, México.

Liliane Costa de Barros, Gabriela Dambros, Dilma Terezinha Moraes Machado (2012) AGROECOLOGIA NA ESCOLA: DESENVOLVIMENTO DE ATIVIDADES AGROECOLÓGICAS NA REDE PÚBLICA DE ENSINO DE CACHOEIRA DO SUL/RS

O presente trabalho relata a experiência realizada na Escola Estadual de Ensino Fundamental Angelina Salzano Vieira da Cunha, localizada no município de Cachoeira do Sul/RS, na qual teve-se como objetivoprincipal desenvolver, juntamente com os educandos, atividades que utilizassem técnicas agroecológicas. Metodologicamente o trabalho estruturou-se em etapas. A primeira etapa refere-se à fundamentação das bases teóricas, que subsidiaram a definição dos conceitos norteadores da pesquisa. Posteriormente, foram desenvolvidas as atividades com uma turma de 7ª série do Ensino Fundamental, durante um semestre letivo, visando conscientizar, sensibilizar e preparar os alunos para as temáticas agroecológica, ecológica e ambiental, adequando a vivência de práticas integradoras (relacionadas ao uso e manejo adequado do solo) e os resíduos orgânicos. A plantação de hortaliças, plantas medicinais e condimentos foram importantes para desenvolver a capacidade de trabalho em equipe, espírito cooperativo e responsabilidade, ao passo que enfatizou-se a importância da higiene, respeito, recuperação de solos ealimentação alternativa. As atividades desenvolvidas apresentaram ótimos resultados, uma vez que os alunos encontravam-se motivados e engajados na prática de manejo da horta. Os valores agroecológicos construídos ultrapassaram o ambiente escolar, pois os alunos levaram o conhecimento para suas residências disseminando a idéia de agricultura sustentável para sua comunidade

Bustos, N.; Corvalán, C.; Garmendia, ML (eds) (2017). Un espacio de encuentro con la naturaleza y la enseñanza. Escuela Huerto. Orientaciones didácticas al docente.  Chile: Universidad de Chile.

“Proyecto desarrollado en el marco de un  convenio colaborativo [chileno]… Después de un año de trabajo, se elaboró este manual  y videos de apoyo que contienen una pauta básica para implementar un huerto escolar. Considera actividades a desarrollar en diferentes asignaturas, abordando objetivos de aprendizaje y objetivos transversales establecidos por el Ministerio de Educación.

Este documento se realizó a partir de un estudio de factibilidad, que buscaba crear un modelo de huerto escolar sustentable y pedagógico que fue desarrollado en 12 establecimientos educacionales de la Región Metropolitana y la Región de O’Higgins, donde participaron más de 2000 alumnos de kínder, primer y segundo año básico…”

(http://inta.cl/los-huertos-escolares-como-herramienta-pedagogica/?fbclid=IwAR0KtE62b0QDFsvwaA-FFIpNBbx_2lyhAzqTBp-oV2jZD8yblw8Q34YK0Mc#.XOlYQAbHur0.facebook)

Articles a revistes, periòdics, capítols de llibre i ponències:

Trinitat Gilbert (2018). Agroecologia Escolar. Criatures ARA, 17 de l’11 de 2018.
Pomar León, Ariadna ; Duran Gurnsey, Nicola ; Gamboa Jiménez, Gonzalo ; Binimelis
Adell, Rosa; Tendero Acin; Guillem (2018) 3.5 Educació per la sobirania alimentària (capítol, pgs. 196-220) a Arran de Terra II. Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya. Actualització 2018. Barcelona: Arran de Terra/Entrepobles. Trobat el 31/07/2018 a https://arrandeterrablog.files.wordpress.com/2018/04/arran-de-terra-ii-indicadorssac.pdf

Catalunya es troba en un moment de definició de model de país, de debat sobre quina societat volem construir i com podem assolir un major grau de sobirania. Aquest moment polític i social és una oportunitat per replantejar la qüestió alimentària, un tema que travessa les nostres societats de forma vital. Des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària, es considera l’àmbit agroalimentari com una qüestió estratègica, que té a veure amb la salut dels nostres cossos i el nostre territori, però també, amb la cultura, el patrimoni, l’educació, els valors i els principis que defineixen el sistema socioeconòmic i polític vigent. La reivindicació de la Sobirania Alimentària transcendeix, per tant, els aspectes purament productius i alimentaris, emmarcant-se en un nou paradigma ecosocial, des d’on es pretén transformar les nostres societats, amb
la finalitat de fer front a la crisi multidimensional en la qual estem immerses.

L’informe Arran de Terra és fruit d’un treball col·lectiu, el qual té l’objectiu de diagnosticar la situació actual del sistema alimentari de Catalunya, des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària. La finalitat és dotar-nos de dades que ens permetin referendar, afinar o refutar les intuïcions, percepcions i relats que, construïm dia a dia, les persones que treballem per fomentar uns sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles.

Esperem que sigui d’utilitat

https://www.arrandeterra.org/blog/

Urueta Ortiz, Tathali (2016) Exploració de la construcció d’identitats lligades a una pràctica en el context d’un projecte intergeneracional d’aprenentatge a l’hort amb joventut urbana culturalment diversa (Exploring practice-linked identities construction in culturally diverse urban youth through an intergenerational gardenbased learning project). Tesi per la University of British Columbia.

  • Resum: En les dues últimes dècades, hi ha hagut un creixement en les pràctiques d’aprenentatge basat en horts (GBL) en terrenys de l’escola i en els programes basats en hort d’Amèrica del Nord. L’interès en GBL ha estat impulsat per les preocupacions sobre la salut de les persones i la salut del planeta. Les investigacions realitzades en aquest camp s’ha centrat principalment en els resultats d’aprenentatge a curt termini de GBL en àrees com ara l’educació nutricional i l’educació científica. No obstant això, se sap poc sobre els efectes a llarg termini de les experiències de GBL en la vida i la identitat dels estudiants.
  • El present estudi de cas qualitatiu va explorar els records d’antics alumnes i les seves famílies sobre la participació en el projecte d’aprenentatge intergeneracional lligat a l’agricultura per al Medi Ambient (ILLP), un programa intergeneracional GBL d’un any de durada per l’alumnat. L’estudi es va centrar en una investigació longitudinal d’identitats lligades a la pràctica que estudiants de primària, urbans, de diverses cultures, construeixen a través de la participació en el ILLP, i es va preguntar quins elements d’aquesta experiència GBL semblen jugar un paper en el suport a la construcció d’aquestes identitats.
  • Aquest estudi es basa en diverses àrees de la teoria incloent: discursos socioculturals actuals en la literatura l’educació científica en la identitat; literatura d’aprenentatge basat en l’hort; i la “nova” sociologia de la infància. La recol·lecció de dades es va dur a terme a través de grups focals i entrevistes individuals.
  • La principal conclusió d’aquest estudi va ser la identificació de sis identitats lligades a la pràctica relacionades amb la participació dels nens i nenes en el ILLP: 1) Identitats construïdes a través de relacions amb els adults no parentals: Amics de la granja; 2) Identitats construïdes a través de relacions amb elements no humans: la interacció amb altres animals i els sistemes no humans; 3) Identitats construïdes a través de noves relacions amb els aliments i la cultura: descobriments i friccions interculturals i intergeneracionals; 4) Identitats construïdes al voltant de les idees de llibertat i agència: prendre riscos, la presa de possessió, presa de control; 5) Identitats com a estudiants: Expandint el sentit del que és l’aprenentatge i en el qual es porta a terme; i 6) Identitats construïdes a través del joc: La imaginació i el joc imaginatiu al bosc. Aspectes particulars de l’experiència ILLP van ser identificats com a suport a la construcció d’aquestes identitats.
  • Aquest estudi ajuda a tancar les bretxes entre la teoria i la pràctica GBL. Es discuteixen altres implicacions i limitacions de l’estudi, juntament amb suggeriments per a futures investigacions.

Estrella, A. i Del Valle, J. (2016) Agroecología y educación: los huertos escolares. Ponència al VI Congreso Internacional de Agroecología organitzat pel Grupo de Investigación en Economía Ecológica y Agroecología de la UV, Vigo, 16 i 17 de juny.

  • Resum: Les autores de l’article, de l’entitat Germinando de Madrid, presenten en aquest article la necessitat de que l’agroecologia escolar desenvolupi, com a nou subcamp de l’agroecologia, una pràctica didàctica adaptada. Es parteix de la idea de que l’Agroecologia planteja la necessitat de reconduir el maneig dels recursos naturals i els agroecosistemes cap a noves formes col·lectives i participatives endògenes que facin front a les conseqüències negatives multidimensionals de l’actual Sistema Agroalimentari. A partir de l’experiència deu anys de disseny i dinamització d’horts escolars a diferents centres de la Comunitat de Madrid de l’entitat Germinando, les autores consideren que aquests nous espais en els centres educatius suposen una eina amb un elevat potencial per divulgar i fer possibles els conceptes de l’agroecologia, especialment en els entorns urbans. No obstant això, les autores valoren que malgrat el seu desenvolupament exponencial en els últims anys a Madrid, els horts escolars continuen sense arribar a desenvolupar tot el seu potencial. Per això cal dissenyar i implementar, a partir de l’agroecologia escolar, projectes curriculars agroecològics.

Espinet, M.; Llerena, G. (2016) Agroecología Escolar, a Huertos Ecodidácticos. Compartiendo experiencias educativas en torno a huertos ecológicos. Actas del I Encuentro de Huertos EcoDidácticos, celebrat a Sòria el maig de 2016.

  • Resum: Presentem l’Agroecologia Escolar (AE) com un camp educatiu que orienta el treball amb els horts escolars ecològics i amb la resta del sistema alimentari en el món de l’educació. Hem realitzat una tesi doctoral, com a directora i com a autor, que recull un treball de col·laboració entre actors locals durant més de set anys en el marc del programa municipal Agenda 21 Escolar de Sant Cugat del Vallès. Presentem primer el context d’aquesta col·laboració, un ambient urbà de la zona metropolitana de Barcelona que havia oblidat ràpidament l’agricultura. En segon lloc, presentem la agroecologia escolar com el resultat d’una transposició didàctica de l’agroecologia. En tercer lloc definim l’AE i caracteritzem els àmbits del sistema alimentari escolar, les dimensions de treball i les epistemologies que es poden incorporar en els contextos educatius i més concretament escolars. Finalment, presentem les possibilitats de investigació que s’ha obert en aquest nou camp educatiu, amb gairebé quaranta investigacions realitzades en vuit anys.

Rekondo, M.; Espinet, M. & Llerena, G. (2015) La construcción discursiva de la competencia eco-ciudadana en la escuela: La realización de un diseño tecnológico colaborativo en agroecología escolar, Investigación en la escuela, 86 [ISSN: 0213 – 7771], pgs 7-19.

  • Resum: En aquest article presentem una investigació sobre la construcció discursiva de la competència eco-ciutadana de l’alumnat d’educació primària durant la realització d’un projecte de disseny tecnològic col·laboratiu d’un sistema de reg per a l’hort escolar. S’analitzen les interaccions entre l’alumnat i la mestra per identificar l’evolució del model agroecològic i el model de participació de l’alumnat a partir de la comparació entre dues activitats clau, la presentació de propostes en petits grups i l’assemblea d’hort. Els resultats indiquen que el disseny tecnològic col·laboratiu orientat a l’acció comunitària constitueix un bon context per a la construcció d’un model agroecològic d’hort més complex i d’un model de participació més democràtic.

Ramos, L.; García, C. i Espinet, M. (2015) (coords) Educación Ambiental para el Cambio Climático: un nuevo sentido del lugar. México: Universidad de Guadalajara (Mx) i Universitat Autònoma de Barcelona (Cat).

  • Resum: Es tracta d’un llibre format per capítols fets a partir de recerques diverses. El contingut: Prefacio: Experiencias de Educación Ambiental basadas en
    el Lugar (Yolanda Feria-Cuevas), pg. 7; Programas Educativos en Comunidad sobre el Cambio Climático: El Caso de la Producción de leche en Jalisco, México
    (S. Lizette Ramos De Robles y Xochitl Barbosa Carmona), pg. 19; Colaboración entre Comunidad y Escuela como una Posibilidad de Enfrentar Injusticias
    Ambientales (Laísa Maria Freire, Angélica Cosenza e Isabel Martins), pg.45; Interacción entre una Comunidad Otomí y su Bosque de Alta Montaña: Acciones de Divulgación y Educación Ambiental en Ixtenco Tlaxcala (Cecilia Cuatianquiz, Armando Rodríguez, Andrés Camou Guerrero, Arturo Estrada Torres y Margarita Martínez Gómez), pg. 75; Personas Desempleadas como Educadoras Agroambientales en Agroecología Escolar: Análisis de Narrativas de sus Experiencias Formativas (Germán Llerena del Castillo y Mariona Espinet Blanch), pg. 99; Propuesta para la Educación Ambiental Comunitaria: Lectura del Paisaje desde la Etnociencia (Carlos M. García G), pg. 133.

Llerena, G. i Espinet, M. (2014). El/a educador/a agroambiental del huerto escolar ecológico: una nueva figura en la escuela REMEA – Revista Eletrônica do Mestrado em Educação Ambiental. Edição especial impressa: dossiê Educação Ambiental. ISSN 1517-1256, Rio Grande/RS, Brasil.

  • Resum: L’article pretén presentar una nova figura laboral nascuda en el context del que anomenem agroecologia escolar. Aquesta és una pràctica escolar emergent, sorgida en referència a l’agroecologia, que promou una forta vinculació de l’escola amb la comunitat i el territori. Es parteix del cas de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) -en què una xarxa formada per les escoles públiques (de 0 a 18 anys), el sector d’educadors / es ambientals, la universitat i l’Ajuntament treballen a través de l’hort escolar ecològic- per analitzar cinc diferents funcions de les educadores agroambientals.

Llerena, G.; Grau, P. & Espinet, M. (2014).  Creating a Bank of Stories (pàgs 26-28) i Llerena, Germán; Espinet, Mariona (2014).  A multi-age and multi-sector working group (pàgs 17-20) / Welcoming unemployed people in schools agro-ecological gardening (pàgs 40-43) / Collaborations vs competition in ESD agreements (pàgs 58-61). Capítols a Alessia Maso (ed) Toolbox for school and community collaboration. Viena: ENSI i.n.p.a.

  • Resum: Es tracta d’eines experimentades durant el període de treball en xarxa a Sant Cugat al voltant de l’agroecologia escolar, mecanismes i reflexions escrites en clau d’eines al servei de la col·laboració escola-comunitat.

Fontich, X; Espinet, M. i Llerena, G. (2013). La escritura en un proyecto de agroecología escolar: “La recuperación del huerto urbano”. TEXTOS. Didáctica de la Lengua y de la Literatura. Enseñanza-aprendizaje del discurso científico. Núm. 064 – Oct-Dic. Editorial Graó

  • Resum: Presentem una experiència d’educació lingüística realitzada en el marc d’un projecte d’agroecologia escolar. Concretament, es tracta de treballar l’escriptura a través de les tasques que els alumnes realitzen sobre l’hort del centre escolar. La proposta es basa en tres aspectes clau per al treball de l’escriptura: l’hort com un context comunicatiu real, l’escriptura de gèneres discursius concrets i l’edició d’un bloc d’aula. Mostrem la producció de textos realitzada i algunes reflexions interessants dels mateixos professors participants, que ens serveixen per reflexionar sobre les fortaleses i els problemes del projecte i el seu potencial per al seu futur desenvolupament.

Valdés-Sánchez, L. i Espinet, M. (2013) Ensenyar ciències i anglès a través de la docència compartida. Ciències. Revista del professorat de Ciències, d’Infantil, Primària i Secundària. Vol, 25 (26-34).

  • Resum: En el context de l’Europa multicultural i d’un món globalitzat han fructificat les polítiques lingüístiques que promouen l’aprenentatge de llengües diferents a la llengua materna. En l’àmbit educatiu es promou l’aprenentatge de l’anglès, com a llengua franca de la comunitat econòmica europea, i l’enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera), en el que una llengua estrangera és usada com a llengua d’instrucció d’altres matèries com per exemple les ciències, es troba vivint un procés d’expansió a Catalunya i arreu d’Europa. Ensenyar les ciències en anglès suposa un repte important per al professorat del nostre país. Tot seguit reflexionarem sobre alguns aspectes d’aquest enfocament a partir d’una experiència d’educació científica realitzada en l’escola d’Educació Primària Ciutat d’Alba de Sant Cugat del Vallès que ha aconseguit avançar en el plantejament d’un projecte AICLE. Es tracta del Taller Science que es realitza mitjançant la docència compartida, és a dir, el treball col·laboratiu de dues mestres que comparteixen l’espai i la responsabilitat de l’aula. Retratarem l’aprenentatge recíproc que s’ha produït entre les mestres en base a: (a) una evolució en l’estructura del Taller, (b) l’assoliment d’una responsabilitat compartida a l’aula i (c) un traspàs entre mestres de la capacitat de formular preguntes científiques.

Llerena, G. i Espinet, M. (2013). Agroecología Escolar en comunidades urbanas mediterráneas. Logros y desafíos de procesos de educación para la sostenibilidad a nivel comunitario. Conferència 7è Congrès Mundial d’Educació Ambiental. Marràqueix, Marroc.

  • Resum: Es pretén primer presentar les bases, els desafiaments i els èxits de l’agroecologia escolar per al desenvolupament educatiu i comunitari. Seguidament es proposa enfrontar els participants a les tensions clau detectades en la nostra experiència d’agroecologia escolar en comunitats urbanes mediterrànies, com són tensions de multiperspectiva d’actors (productors, consumidors, autoritats, escoles) o tensions entre el cicle de l’hort i el cicle escolar. Per a això, s’utilitzaran tècniques de teatre social, per la seva capacitat d’animar la contribució d’actors d’orígens diversos.

Grau, Pere; Espinet, Mariona (2013). Evaluación de actividades de Educación para la Sostenibilidad desde una perspectiva dialógica. Los diálogos cogenerativos como herramienta de participación y evaluación. Conferència 7è Congrès Mundial d’Educació Ambiental. Marràqueix, Marroc. Aquí la presentació.

  • Resum: Els Diàlegs Cogeneratius en Educació per a la Sostenibilitat (DICES) són un instrument d’avaluació d’activitats d’ES. Partint del dialogisme com a perspectiva per comprendre la interacció i participació social, els DICES s’organitzen reunint als principals actors de les activitats avaluades (mestres, educadors ambientals i tècnics d’ajuntament), amb la finalitat de reflexionar críticament i conjuntament sobre unes activitats compartides. Es presentarà l’instrument i alguns resultats obtinguts en l’avaluació d’activitats en agroecologia escolar comunitària.

Rekondo, M. i Espinet, M. (2013). Practicas discursivas en actividades de diseño participativo en agroecología escolar. Análisis de las prácticas discursivas de los estudiantes de educación primaria en el diseño de un sistema de riego para el huerto escolar ecológico. Conferència 7è Congrès Mundial d’Educació Ambiental. Marràqueix, Marroc.

  • Resum: Es presenta una investigació que pretén identificar les pràctiques discursives dels estudiants d’educació primària durant la realització d’un projecte pedagògic. La finalitat consisteix en el disseny i construcció d’un sistema de reg per a l’hort escolar ecològic. El marc teòric de la investigació es recolza en l’agroecologia escolar i el marc metodològic en els enfocaments d’anàlisi del discurs. Els resultats apunten a la importància de l’argumentació en la presa de decisions per consens per promoure l’aprenentatge en educació per a la sostenibilitat.

Llerena, G.. i Espinet, M. (2013). Un análisis exploratorio de narrativas sobre la experiencia en un programa de formación ocupacional en agroecología escolar comunitariaponència IX Congreso Internacional de la Enseñanza de las Ciencias, Girona, setembre de 2013.

  • Resum: Es tracta de l’anàlisi d’uns textos que va escriure un equip de treball, contractat per sis mesos, per fer d’educador/a agroambiental als horts escolars de Sant Cugat del Vallès. L’anàlisi mostra la valoració de l’experiència feta pels participants. Només s’analitzen els dos primers textos.

Rekondo, M.; Espinet, M. i Fitó, A. (2012). Las asambleas de huerto como herramienta para trabajar la toma de decisiones en Educación para la Sostenibilidad. Actes XXV Encuentro de Didáctica de las Ciencias Experimentales, 5, 6 i 7 de setembre, Santiago de Compostela (733-739).

  • Resum: La finalitat de la proposta educativa és donar un paper central a la presa de decisions a l’hort escolar a través d’un model de participació en el qual l’alumnat decideix, dissenya i porta a terme un sistema d’aigua per a l’hort. El projecte es va dissenyar en el marc de l’Educació per a la Sostenibilitat i té com a referent teòric l’Agroecologia. L’experiència es va dur a terme amb alumnat de 5è de primària i en col·laboració amb la mestra tutora del grup. Es treballen continguts i competències de tres àmbits: el model de gestió d’aigua sostenible, l’argumentació oral en interacció i la presa de decisions col·lectiva.

Valdés, L.; Dallari, L.; Aguas, M. i Espinet, M. (2012). Co-enseñando la indagación científica en inglés en talleres inter-nivel: una experiencia AICLE innovadora en Educación PrimariaActes XXV Encuentro de Didáctica de las Ciencias Experimentales, 5, 6 i 7 de setembre, Santiago de Compostela (771-778).

  • Resum: Presentem una experiència d’ensenyament-aprenentatge de les Ciències i de la Llengua Estrangera a Educació Primària que combina múltiples aspectes innovadors: Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE), ensenyament col·laborativa o co-ensenyament, indagació científica escolar, barreja per nivells i l’ús de l’hort escolar. Aquest projecte és dut a terme per dues mestres, una d’elles especialista en l’ensenyament de les Ciències i l’altra en l’ensenyament de la Llengua Anglesa, que treballen col·laborativament a l’aula i que compten amb el suport d’un equip d’investigació interdisciplinari format per especialistes en Didàctica de les Ciències Experimentals i Didàctica de la Llengua Estrangera.

Amat, A. i Espinet, M. (2012) Estrategias discursivas de los familiares en la construcción de un tercer espacio, en una actividad de agroecología escolar en comunidad. Actes XXV Encuentro de Didáctica de las Ciencias Experimentales, 5, 6 i 7 de setembre, Santiago de Compostela (803-809).

  • Resum: L’acció de la recerca es desenvolupa en una petita escola rural de Catalunya, on estan aplicant un projecte d’educació per a la sostenibilitat i volen incorporar actors comunitaris a través de l’hort escolar. A l’escola
    mensualment, es fan unes activitats compartides, les “horterades”, on es
    troben diferents membres de la comunitat (alumnes, mestres, famílies i veïns) barrejats en grups cooperatius. Entenem que els alumnes i els familiars ens arriben a l’escola amb Discursos propis del primer espai, el del dia a dia, i que a l’escola ens trobem en un segon espai de Discurs propi de les disciplines que es volen ensenyar. En l’estudi s’investiga com els familiars articulen el pas d’un espai de Discurs a un altre, per formar un nou espai de Discurs, el tercer espai.

Grup de recerca Gresc@, UAB (2012). CoDeS Sant Cugat. School Agroecology as a motor for community and land transformations. [Web] https://codessantcugat.wordpress.com/

  • Resum: Blog que explica i reflexiona sobre la col·laboració entre l’escola i la comunitat realitzada a Sant Cugat, amb l’Agroecologia Escolar. Elaborat en el marc de la xarxa CoDeS, com a material local per donar a conèixer estudis de cas d’experiències interessants de col·laboració escola-comunitat.

Llerena, G. i Bellver, À. (2011) Miradas críticas en el aula. Los diferentes discursos sobre el cambio climático. A P. Meira (coord) Conoce y valora el cambio climático. Propuestas para trabajar en grupo. Santiago de Compostela: Mapfre/USC. pp. 125-134.

  • Resum: Explicació d’una activitat realitzada a l’aula de secundària dins del Pla de Dinamització Educativa de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Es confronten 3 discursos diferents sobre el canvi climàtic: el tecno-optimista, el de la sobirania alimentària i el de la geoenginyeria. El de la geoenginyeria, però, és una incorporació posterior al capítol i es pot llegir a les pàgines 67-84 del llibre de les activitats.

ESLV, can Coll (2010) Aprofitament didàctic de l’apadrinament de varietats
de llavors recuperades a Premi Ciutat de Barcelona d’Educació 2010. Recull de Projectes i Experiències Educatives. Ajuntament de Barcelona.

  • Resum: Recull de l’experiència que el grup ESLV va realitzar amb les llavors autòctones, presentat per can Coll als Premis de l’Ajuntament de Barcelona.

Llerena, G.; Espinet, M.; Martín-Aragón, A. i Fisher, K. (2010) La recerca sobre el parc rural de la Torre Negra: oportunitats per a la reforma ambiental de Sant Cugat del Vallès. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, Vol. XV, nº 887 (5), 5 de setembre. <http://www.ub.es/geocrit/b3w-887/b3w-887-5.htm>. [ISSN 1138-9796].

  • Resum: Amb aquest article es fa un balanç de les aportacions fetes per recerques universitàries a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) al voltant del parc rural de la Torre Negra. Les recerques són de naturalesa educativa i territorial, posant en valor per primer cop l’agricultura per una ciutat que ha deixat de ser pagesa per esdevenir un símbol de qualitat de vida urbana. Una primera recerca (Martín-Aragón i Espinet, 2007), realitzada com a treball de final de carrera de Ciències Ambientals per la UAB fa una proposta de pla de gestió per al parc rural de la Torre Negra, recentment protegit per l’administració. Aquesta recerca contempla especialment els valors socials i educatius, a banda dels ecològics, per fer les propostes de dinamització de l’espai. Una segona recerca (Fisher, 2008), realitzada com a treball de final de màster d’Agricultura Ecològica per la UB recull les línies de la primera i fa una proposta d’equipament dinamitzador de l’agroecolgia a l’espai, un hort educatiu i productiu. Aquest article reflexiona sobre les conseqüències de la recerca en la gestió municipal.

Llerena, G. i Espinet, M. (2009). Estudio de caso para la evaluación de una Agenda 21 escolar municipal: el caso de Sant Cugat del Vallès. A M. Junyent i L. Cano (coords.) Investigar para avanzar en Educación Ambiental. Segovia: CENEAM, Organismo Autónomo Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Pp. 159-180.

  • Resum: Es descriu l’avaluació del programa d’Agenda 21 Escolar de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d’un estudi de cas qualitatiu en el qual s’analitzen quatre casos en què sengles escoles van desenvolupar el programa, impulsat per una empresa assessora contractada per a això. La pregunta general que ens fem és si el programa A21E de Sant Cugat ha estat un instrument per promoure l’educació per a la sostenibilitat (ES) a l’escola. La metodologia es basa en entrevistes a triplets d’actors en cada cas: tècnics municipals, educadors/es ambientals i professorat. S’analitzen a partir d’unes dimensions d’escola sostenible: filosofia, organització, currículum, gestió i participació. Alguns resultats són: en el cas 1, la filosofia de l’ecoeficiència domina com a llenguatge, encara que és ràpidament abandonada per la instal·lació d’una estació meteorològica i una recollida d’aigües pluvials. En el cas 2, el currículum d’un professor de secundària és desconegut per l’Ajuntament i això provoca un conflicte en la manera d’entendre el desenvolupament del programa, que se centra en un treball de recerca de batxillerat, quan el que volien els promotors era un projecte de centre. En el cas 4, la participació s’organitza com un estudi molt tècnic dut a terme per l’alumnat de totes les edats, que crea un clima de treball col·lectiu interessant i inesperat a partir d’un disseny tècnic que el temps meteorològic fa fracassar.

Grau, P. i Espinet, M. (2008). Diagnosis de las actividades de educación ambiental del Plan de Dinamización Educativa del ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès: hacia una Educación para la Sostenibilidad. A P. Meira, L. Cano, L. Iglesias i G. Vargas (coords) Educación ambiental: Investigando sobre la práctica. Segovia: CENEAM, Organismo Autónomo Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Pp. 78-94

  • Resum: La Dècada de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible ha llançat uns reptes a nivell educatiu, que fins ara no s’havien plantejat d’una manera tan ferma. Aquest context internacional ha generat unes demandes sobre l’educació ambiental local en els ajuntaments en relació amb els centres educatius. En la present investigació es realitza una diagnosi de les activitats d’educació ambiental del Pla de Dinamització Educativa (PDE) de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb la finalitat de veure si l’educació ambiental que s’ofereix, incorpora els reptes plantejats per l’Educació per a la Sostenibilitat. Posteriorment s’elaboraran unes propostes de millora consensuades amb els principals actors implicats (docents, educadors / -es, tècnics / -es l’Ajuntament).