Aquí podreu conèixer com treballem a Sant Cugat, des de l’agroecologia escolar, en el tema de la pobresa alimentària. Us expliquem una activitat que hem elaborat a partir de la crida que fa el moviment agroecològic en quant a la resposta davant la pobresa alimentària.
En primer lloc us explicarem quina és aquesta crida, i a continuació us explicarem l’activitat que fem l’Ester, les Maria, les Laures i el Germán, com a institut, associació d’EA, ong o ajuntament, membres tothom d’OSEA, amb tres grups de quart d’ESO. Les institucions implicades són l’INS Arnau Cadell, l’Ajuntament, l’associació MEL, l’Ortigacoop i l’ONG vsf-Justícia Alimentària Global.
El problema de la resposta agroindustrial a la pobresa alimentària
Acaba de sortir el llibre:
Banco de Alimentos
¿Combatir el hambre con las sobras?
Jordi Gascón
Xavier Montagut
Asaco, 26
Análisis contemporáneo, Consumo y decrecimiento, Cooperación, Economía, Economía solidaria, Soberanía alimentaria
ISBN: 9788498886917
Any publicació: 2015
pgs: 88
PVP: 9 €
Reflecteix el treball de recerca, denúncia i acció que el moviment agroecològic i per la sobirania alimentària (els mateixos autors dins d’aquest) porten fent fa pocs anys en relació a les campanyes de bancs d’aliments, recaptes d’aliments i altres respostes a la pobresa alimentària. Aquest vídeo (“El Dret a l’Alimentacio a Catalunya”, Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte, l’Observatorio DESC i Educació per a l’Acció Crítica) aporta bona informació sobre la situació de la pobresa alimentària i les respostes des de la sobirania alimentària:
S’ha realitzat un estudi molt interessant anomenat Ja volem el pa sencer! respostes a la pobresa alimentària en clau de sobirania alimentària pel Guillem Tendero i l’Ariadna Pomar, de l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya.
Aquests materials del moviment agroecològic o de sobirania alimentària mostren com la recerca oficial, les grans subvencions, les lleis i en definitiva la resposta hegemònica a la pobresa alimentària descansa en el model agroindustrial. Les grans beneficiàries són les empreses que dominen el sistema alimentari globalitzat.
Previ:
S’envien fotos de pobresa a l’alumnat. Han de pensar quina els representa millor la seva idea de pobresa. Han de posar-li títols i exposar-les a la classe. Hi havia fotos d’obesitat, de recerca d’aliments a contenidors, de cues per cercar feina, d’infants desnodrits a diversos països del món… una diversitat àmplia de fotos, no totes fàcilment identificables amb la pobresa.
Quina foto representa millor la pobresa?
Comentaris dels i les alumnes:
FOTO 1 (parella sense sostre)
Un vell i una vella a terra cuidant-se junts sense gaires recursos i es nota que no tenen una vida massa apreciada
La dona mirant el diari del revés és l’indicador de més d’un tipus de pobresa. Pobresa econòmica i cultural. En aquesta imatge hi surt reflectida l’exclusió social en estat pur. Persones sense sostre, menjar, ajudes i sense accés a la educació. Gent que per tant, no podrà evolucionar gaire ni integrar-se des de la seva posició de desconeixement. L’educació és la base de la que tots hauríem de partir.
Trobo que les fotos que més representen la pobresa són la primera, l’última i el nen que surt amb una nina, perquè les altres trobo que van més relacionades amb el tema de la fam. I jo trobo que la pobresa ve a venir a dir que és no tindre res d’aspecte material
FOTO 2 (nens desnodrits)
Demostra que no tenen diners ni per alimentar-se. Representa la fam, i la fam és una de les més conseqüències de la pobresa
Foto que millor reflexa la pobresa alimentaria es aquesta perquè les altres fotos expressen també pobresa però no tan bestia com aquesta, perquè aquests nens es veu que estan als ossos, es veu que els hi falta nutrir-se i hidratar-se, en canvi a les altres fotos també mostren la pobresa però no tan radical, o no mostren el mateix tipus de pobresa.
Nens d’algun poble pobre que no porten ninguna peça de roba, aixo vol dir que no es poden permetre comprar-se res de roba i tambe perque es veuen molt prims ja que no poden comprar aliments per menjar. Tambe estan molt tristos.
Nens sense vestimenta i el desnodrits que estan aquests nens en no poder consegir aliments ja que no tenen els recursos necessaris per obtenir-los, són nens del tercer món que moren cada dia per falta de menjar o fins i tot per falta d’aigua, el mes basic per viure i que ells no poden obtenir per falta de diners.
Imatge reflexa el 100% el significat de la pobresa, la mirada freda dels nens, es seus cossos esquelètics aquest fet ens deixa veure que aquests nens tenen una falta de aliments en els seus cossos molt gran. I la falta de aliments la tenen per culpa de la pobresa, per la falta de aliments que els puguin alimentar i portar una vida mínimament saludable.
FOTO 2 (nens desnodrits)
Reflecteix la pobresa absoluta i extrema. El que m’ha fet escollir aquesta i no una altra és que en la foto els nois estan molt prims i se’ls veu molt les costelles i sembla que estiguin molt tristos i dèbils, cosa que no m’extranya. A més, en les altres imatges tots porten samarreta i en aquesta no. Potser no en porten perquè fa massa calor, ja que suposo que viuen a l’Àfrica, però igualment dubto que en tinguin. Hi han diferents graus de pobresa, i la que ens indica aquesta imatge és la pobresa extrema, en la qual no se sap si se sobreviurà un dia més. És aquesta raó, doncs, per la qual he escollit aquesta imatge, perquè aquests pobres nois estan “entre la vida i la mort”. La pobresa és horrible, es clar, i no voldria ser pobre, tot i que a vegades penso que el món seria millor si els rics fóssim menys rics ja que trobo que molts de nosaltres no gaudim de moltes coses com les hauriem de gaudir. Per exemple, el la fotografia en que el nen troba una nina en una deixalleria se’l veu molt feliç, tot i estar bruta i trencada. En canvi, aquí no ens alegrem tan de les petites coses i pensem que tot el que mengem durant el dia, la roba que tenim i els regals que recibim són coses normals, i penso que aquesta mentalitat hauria de canviar.
3 nens perquè se’ls nota que estan desnodrits i fins i tot se li veuen les costelles (la mala alimentació també està lligada a la pobresa, però crec que el fet de no poder ni menjar és pitjor).
Són els que viuen pitjor, haver d’agafar el menjar del contenidor, o anar a un menjador social també és molt complicat, però al menys ells tenen alguna cosa per tapar-se del fred. La desnutrició, que condiciona la salut, és inacceptable.
A part de la seva pobresa econòmica hi ha una pobresa física i social. Perquè en aquesta societat la desnutrició passa a països sobretot africans de on probablement són aquests nens. I no és cosa d’una família no, és cosa de molta població per això crec que és el més greu i reflexa millor la pobresa.
Per mi ser pobre és no tenir els recursos suficients com per poder cobrir les teves necessitats vàries, i, clarament aquests nens no tenen aquests recursos. En la imatge es reflecteix la mancança de menjar diari, de roba, i de felicitat. Per mi ningú podria ser més pobre que aquests nens.
No tenir cap possessió (roba) i estar molt prim, cap recurs per buscar res. Els obesos o usuaris de menjadors socials sí tenen algun recurs per aconseguir menjar i roba.
No tenen res, ni els drets humans els salven, a la imatge es veu a tres nens desnodrits en un extrem de pobresa inimaginable, i a saber el que han hagut de fer per no morir encara
Cada dia moren milions de nens i nenes principalment degut a la mala conducta alimentària. Aquestes criatures la vida no els hi ha donat ni una oportunitat per a canviar o si més no, redirigir el seu futur. Ells i elles no han triat aquesta vida, perquè no hi poden haver uns mínims?
FOTO 2 (nens desnodrits)
Al món, hi han masses diferències entre rics i pobres i per una millor societat i manera de viure considero que s’haurien de trencar barreres i començar a empatitzar una mica més amb els països veïns.
La conclusió que n’extrec, és que la principal causa d’aquests problemes són els diners. Això és el que ens ha fet perdre la consciència i l’ètica abans d’actuar o fer qualsevol cosa.
És una imatge que transmet pobresa, aquests nens no tenen res, no tenen ni les necessitats bàsiques, no tenen menjar ni roba.
La fotografia que reflexa millor la meva idea que tinc sobre la pobresa no és ninguna, HO SÓN TOTES, ja que cadasúna representa una part del moment en que pateixen pobresa. Però si de totes hagues d’escullir una seria aquesta: En aquesta fotografía es pot veure clarament tots els estats de la pobresa; desde estar prims de no poguer menjar fins la desesperació del seu rostre. És molt dur estar en la posició en que estan ells, per aixó no hauriem de ser tan egoistes a vegades i ajudar en aqeusta gent que cada dia pateix per la POBRESA.
És un cas extrem en el que no poden ni alimentar-se, i això realment significa molta pobresa. A més, tampoc van vestits, per tant tenen més risc d’agafar alguna malaltia fàcilment.
Aquells pobres nens de l’Àfrica semblen quasi cadàvers. Se’ls hi veuen tots els ossos i tenen les panxes inflades per culpa de que els hi falten aliments. Els aliments són la base de la nutrició, una de les tres funcions vitals dels éssers vius.
A més estan despullats, sense res de roba. Llavors ja es veu la pobresa extrema; sense roba, però encara molt més important, sense nutrients per poder viure.
Surt un grup de nens petits despullats. Al estar despullats, puc observar que no tenen menjar, ja que a més a més són molt prims i quasi se’ls hi poden veure els ossos! Segurament van a treballar en fàbriques o en mines, no els hi deuen pagar gairebé gens i no els hi deuen donar ni menjar.
Jo quan tinc un plat a taula mai penso en aquests infants. Això sí, des de ben petita que m’han ensenyat que no es deixa res en el plat!
Una anècdota meva de quan era petita: un dia, quan jo encara no tenia dos anys els meus pares van anar de viatge de cap de setmana i em van deixar a casa de la meva tia. Quan em va posar el menjar al plat i jo me’l vaig quedar mirant sense menjar ni tocar-lo. La meva tia es va estranyar i va trucar a ma mare per preguntar-li què em passava i ella li va dir que segurament tenia massa menjar al plat. La meva tia li va fer cas i me’n va treure una mica, quan tenia el menjar que sabia que m’acabaria me’l vaig menjar com si res.
Ells no tenen menjar, roba, res. I cada dia moren molts nens i nenes. Ells no poden aconseguir menjar, i el de l’última fotografia si que pot.
FOTO 2 (nens desnodrits)
La pobresa és la situació socioeconòmica de la població que no pot accedir als recursos per satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques que permeten un adequat nivell i qualitat de vida , com la alimentació, la vivenda, la educació,etc.
En la majoria de contexts socials la pobresa es considera una cosa negativa i trista, si bé en alguns àmbits de caràcter espiritual o religiós, la pobresa voluntària es considera una virtut per implicar la renuncia als béns materials… Històricament la pobresa ha sigut valorada de diferents formes segon les ideologies de cada època…
Sebastiao Salgado:
Aquest és un gran fotògraf, que des de el meu punt de vista, és el millor, i ha viscut el que realment és la pobresa, la por i la crueltat.
PD: Hi ha un documental bestial, que val la pena veure’l. Obre els ulls… Jo ho he intentat dur a terme a tutoria, però encara que en Jaume tingués ganes, és difícil amb la mena de relació dels companys… Si us plau, mira’l. Deu estar al youtube, o a qualsevol altre lloc. És impressionant.
FOTO 3 (nens remenant pila escombraries)
Surt un nen amb tot de brossa segurament del occident a la seva esquena i mentre somriu per una nina que ha trobat per la brossa, que per ell tindrà molt significat ja que no pot tindre més joguines i per una persona de un país més ric no significaria res.
Nen amb la nina treta de les escombraries em transmet molta pobresa
Aquest nen que té aquesta nina, bruta i trancada, esta molt feliç, vull dir que encara que sigui una cosa petita y feta malbé ell li donarà molt de valor. Si fos per nosaltres tirariem aquesta nina a la basura en canvi ell la cuidaria la tindria com si fos el millor. Perquè ell amb una petita cosa que pugui tenir per ell es com el gran regal.
Aquesta foto, a part, m’ha recordat a un viatge que vaig fer amb la meva familia a El Caire ja fa temps i la meva mare portava una cua, llavors una nena petita li va demanar que si lo podia donar la goma, i quan li va donar es va posar a correr plena d’alegria seguida de tots els altres nen i totes les altres nenes que hi havien per allà. Per això, dic que per nosaltres pot no tenir valor, però per els que no tenen ni un cinquè del que tenim nosaltres es com si els hi haguès tocat la loteria.
FOTO 4 (nens demanant caritat)
Les cares d’aquests nens ja ho diuen tot per si soles. Misèria, infelicitat i necessitat són només unes de les coses que jo puc veure reflectides a les seves cares, però si et fixes bé, tenen aquella llum als seus ulls que els fa tenir encara esperances. La posició que tenen adoptada és molt clara, están demanant perquè necessiten, necessiten l’ajuda d’algú que els escolti.
Aquesta imatge representa molt bé el que he mencionat abans, la necessitat de l’ajuda del món. Que uns tenen molt i altres res i que entre tots, podem contribuir. Només fa falta veure la imatge i la cara de desolació d’aquests infants.
FOTO 5 (bàscula amb sobrepès)
(sense comentaris)
FOTO 6 (nevera buida)
Pobresa econòmica. Hi podem veure un noi, de petita edat, agafan uns iogurs en una nevera quasi bé buida, per tant, significa que la família d’aquest nen no té diners per comprar ni tan sols menjar. Això representa la pobresa infantil econòmicament, on a Espanya un de cada 3 nens viu per sota del llindar de la pobresa i un de cada 10 es pobre sever. Els menors de 0 a 17 anys constitueixen el grup d’edat que tenen més alt percentatge de pobresa. Hi ha moltes causes que provoquen la pobresa. La principal és la desigualtat o discriminació per raça o sexe. Després tenim el repartiment injust dels recursos, on ho podem veure represntat en la imatge. Un 1% de la població té més riqueses que tot l’altre 99%. I també, obviament, per causa del govern.
FOTO 7 (cua menjador social)
(sense comentaris)
FOTO 8 (dones obeses)
(sense comentaris)
FOTO 9 (contenidor)
La pobresa per mi, és veure a una persona o a un grup de persones no tenir un lloc on viure, que viuen al carrer, que caminen tota l’estona per un lloc, que no poden menjar, que busquen aliments en contenidors, que no tenen casi roba i porten sempre la mateixa, a vegades hi han persones que no tenen sabates i van caminant descalços, etc
El terme pobresa, fa referència a les persones que no tenen el necessari per viure dignament. I avui en dia veig a molta gent fent el que fa l’home a la imatge, re buscar entre les escombraries amb l’esperança de trobar-hi menjar o alguna cosa per fer-li profit, ja que no tenen el necessari per a viure i no els hi queda altre opció que aquesta.
En aquest país la pobresa no deixa d’augmentar any a any, i això ho hauríem de canviar entre tots.
Primera sessió: Xerrada debats sobre pobresa alimentària.
- Ha vingut la Marina Canals de Càritas, el Miguel Àngel Rodríguez del Banc dels Aliments, el profe de l’INS Aniol Pros, de Socials, i l’Ignasi Bea, regidor de la CUP de l’Ajuntament de Sant Cugat. Han presentat les seves anàlisis i idees sobre la pobresa alimentària, en general i centrades a Sant Cugat.
- Preguntes dels i les alumnes.
Xerrada del professor Aniol, de Ciències Socials:
Segona sessió: Vídeo debat sobre pobresa alimentària.
- Veiem video: “El Dret a l’Alimentacio a Catalunya“, Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte, l’Observatorio DESC i Educació per a l’Acció Crítica.
- Debat dinamitzat.
Tercera sessió: Treball sobre el cicle alimentari.
- Idees prèvies de l’alumnat: un còmic en blanc sobre la vida de l’aliment (un tomàquet). Han de dir també a quin lloc geogràfic passa cada fase.
- Targetes amb definicions de fases del cicle de vida, han d’ajuntar nom de fase i definició i relacionar-les amb el seu còmic
- Posada en comú i ampliació de la informació.
- L’alumnat ha d’aplicar aquest cicle a un aliment concret: una recerca per internet per trobar un cas de cicle de vida d’un aliment.
Quarta sessió: Treball sobre models alimentaris (industrial/ecològic).
- Es relacionen diferents fotos amb diferents models alimentaris i conceptes de l’agricultura
- Mirem petits vídeos: “mites de l’alimentació”, “nuestro pan de cada dia”, “Nosotros alimentamos el mundo” o altres per aclarir.
Entre sessions: Visites de tarda per grupets molt petits:
- Visita al Mercadona: s’observa l’origen dels aliments i s’entrevista a les persones que treballen a les caixes sobre les seves condicions laborals.
- Visita a can Monmany: [no s’ha acabat realitzant, el curs passat vàrem conèixer les treballadores pageses i educadores, els camps i també la feina de fer les cistelles ecològiques].
- Visita a una cooperativa: [el curs passat va ser La Civada] aquest curs el Cabàs, han conegut la dinàmica de les cistelles, l’origen dels productes d’estoc i la naturalesa de l’associació.
- Visita al Súper Natural: han agafat una cistella i l’han omplert amb el que hi havia a la botiga, pensant en una suposada donació a una família que rebi ajuda alimentària. El Josep Arnau ha analitzat el contingut des del punt de vista del balanç de nutrients i vitamines; després han conversat sobre què esmorzen habitualment i si això els procura prou energia o no.
Cinquena sessió: “Cafè tertúlia” amb 3 preguntes i clima de bar.
- Primera pregunta/taula: quins productes posaríem a una Recollida d’Aliments Solidària que volguéssim que fos crítica?
- Segona pregunta/taula: quins orígens han de tenir aquests productes?
- Tercera pregunta/taula: com organitzar una Recollida d’Aliments Solidària i Crítica?
Els alumnes que han anat a les visites estaran fixes a cada una de les tres taules, i faran de conductors de les taules. A les taules hi ha cacauets o fruits secs i música de fons. Es fa una pregunta i s’escriu a les estovalles. Després, es canvia de taula i les idees escrites a les estovalles es van ampliant.
Hem tingut algun problema amb el terme crític, que finalment hem aclarit.
Entre sessions: Visita a l’hort social can Possible
Vàrem conèixer el treball que estan realitzant als horts socials de can Possible, al costat de l’estació de Sant Cugat. La feina ha estat dura, però els beneficis van més enllà de poder menjar aliments ecològics propers. És un espai de trobada i una activitat que recupera les persones que la realitzen, fins i tot després de temps de desesperança. El cert és que estan, amb l’ajuda de l’Ortiga, creant un espai que no existia a Sant Cugat i fa la nostra ciutat, sense dubte, millor.
El grup d’alumnes ha escoltat la història i l’experiència del grup. Després han començat les idees pel compromís. El Kevin, de l’Ortiga, ha proposat ajudar-los a fer difusió del projecte. En poc temps, el grup ha tornat a gravar l’entrevista, realitzada per Razor:
Sisena sessió: Pensar alternatives al recapte d’aliments, més enllà, en la direcció de la sobirania alimentària.
- Exposició d’experiències de l’estudi “Ja volem el pa sencer, respostes a la pobresa alimentària en clau de sobirania alimentària“, de l’Ariadna Pomar León i el Guillem Tendero Acin, de l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC).
- Es pengen com a fitxes a les parets de la classe, i les es visiten lliurement com si fossin quadres d’un museu. A partir d’aquestes, la classe reflexiona sobre quines accions són millors i per què.
- El grup voluntari recull les idees per decidir finalment quina acció vol tirar endavant.
Un parell de les accions exposades no pertanyen a l’estudi, sinó que són locals. Una d’elles es diu L’Hort Solidari. L’ha iniciat l’AMPA de l’escola Turó can Mates. Alumnes voluntaris/es de l’escola han estat cultivant una parcel·la concreta de l’hort durant els migdies per vendre els seus fruits. Amb els diners de la venda, pensen ajudar a unes famílies del centre que durant l’estiu es quedaran sense una ajuda alimentària que reben del menjador escolar. Ho fan donant els diners al grup de consum El Cabàs, que els utilitza per fer unes cistelles de verdures ecològiques per les famílies durant l’estiu.
Setena sessió: Difusió de l’acció.
- El grup voluntari explica quina és l’acció que ha decidit realitzar, com l’ha organitzat:
Es tracta de passar per les classes demanant col·laboració econòmica per contribuir a l’acció de l’Hort Solidari del Turó can Mates, donant els diners directament a El Cabàs.
- A continuació, i com a darrera activitat d’aquesta acció educativa, es proposa a la classe que elabori un còmic explicatiu per la resta d’alumnes de l’institut. Aquest es penjarà als passadissos per donar suport a la petició de diners del grup que passarà per les classes. Com que participen 3 classes, es proposa cada classe que faci un terç del còmic. La primera part serà l’explicació de la situació que es vol denunciar. La segona, les causes que estan darrera d’aquesta situació. I en tercer lloc, les soluciones que proposen per combatre-la.
La tècnica per fer el còmic és senzilla. Entre tothom, decidim sobre què volem que parlin les vinyetes. Fem 4 o 5 grups i cada grup en farà una. Els grupets es preparen una figura estàtica que representa el que volen comunicar, i es fan una foto, que amb un filtre queda convertida en una vinyeta. Vet aquí alguns exemples:
Quina és la situació que volem denunciar?
Per què passa això?
Què proposem?
Després, només cal posar peus de fotos, muntar-les en uns papers grans i posar títols, ja tenim 3 pòsters que junts fan un còmic que tothom podrà veure!
L’Ester ha demanat divers@s alumnes que escriguin la seva valoració sobre l’activitat:
Durant tot aquest temps que ha durat el taller (unes set setmanes, no?), he apreciat moltes coses:
-La tria del tema: M’encanta! La sobirania alimentària és una teoria que toca molts sectors, polítics, econòmics, educatius, energètics… Per tant es un subjecte sobre el qual es pot debatre moltíssim, i com no sol ser tema de conversa habitual (o ni existent) a les nostres vides, pot donar peu a exploració del nostre entorn, i dur-nos a fixar-nos en coses en les que mai ho havíem fet.
-Varietat de tallers: Des de vídeos, debats, fulls informatius, experiències fora de l’aula…
-Transport del taller a la vida quotidiana: El fet d’explicar i fer entendre un problema o una solució està bé, però el pas d’aplicar-lo o fer-lo cobrar vida canvia les coses. Les nostres visites a les cooperatives i supermercats ens han permès unir la teoria amb la realitat. És com visitar el lloc on es van produir els fets d’una part de la història. Les visites ens han fet tocar de peus a terra. Hem vist que els problemes són reals i que les solucions també ho són, i que allò del que hem parlat a la classe dels dilluns a les vuit del matí ens afecta a quasi tothora.
-Presa d’acció: Encara que només ho hagi fet un grup, fer un símil d’una recollida d’aliments ens arrenca del paper d’espectadors i espectadores al d’activistes. És molt fàcil parlar de les solucions de la pobresa (o potser no tant), però un cop et capbusses a la realitat, les coses canvien: suposo que veus que no és tan fàcil, que depèn de molta gent, i que n’hi ha que no en vol saber res, és una lluita contracorrent.
-Implicació: Les organitzadores i organitzadors han mostrat interès, però la palma se la enduu indiscutiblement el G! Una persona que ho feia de forma passional i amb moltes ganes d’educar. Sempre disposat a debatre, i molt respectuós, escoltant i valorant les opinions dels/les altres. Aprecio molt el seu esforç implicat al taller.
Resumint una miqueta, trobo que aquest taller pot donar fruits, ja que ens ha fet veure part del funcionament de la nostra societat al qual li donem la esquena perquè ningú ha estat interessat a que en sabéssim res. Ara sabem més sobre el procés viciós de l’empobriment, molt interessant. En fi, que quant més ignorants, més manipulables! Potser hagués dedicat més temps a debatre, que mai està de més, però, tret d’això, estic molt contenta amb la feina feta. Gràcies!
Alba Linazasoro 4t ESO C de l’INS Arnau Cadell
QUÈ ÉS LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
La Sobirania Alimentària és el dret dels pobles a determinar els polítiques agrícoles i alimentàries que a els afectin: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb els polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
QUÈ VAM FER A LES CLASSES D’ALTERNATIVA?
Des de fa uns mesos que vam començar amb aquest projecte, hem sabut diverses coses sobre la Sobirania Alimentària, d’entre altres a com poder ajudar i contribuir, i tot això ha sigut gràcies a Cáritas. Cáritas és una confederació caritativa i humanitària finançada i pertanyent a l’Església catòlica que agrupa 165 Organització Nacional (la qual es troba a diversos punts d’Espanya) d’assistència, desenvolupament i Servei social.
A classe, hem fet un total de cinc o sis sessions on Cáritas ha vingut a explicar-nos qui són, què fan i ens han fet una sèrie d’activitats per entrar més a fons al tema.
1a Sessió
A la primera sessió va venir Cáritas a explicar-nos qui són i què fan. Va ser pràcticament una introducció al tema. Van explicar que no només donaven menjar a les persones que més necessitades estaven econòmicament i alimentàriament, sinó que l’objectiu és també racionalitzar a les persones d’aquesta situació i així que tothom pugui contribuir d’alguna manera o altra. Una manera d’ajudar seria donant aliments o diners i anar a les famílies personalment a entregar-los.
També ens van parlar de la situació econòmica de les famílies i dels lloguers, els quals són molt elevats i és per això que les famílies han de ‘deixar de menjar’ per poder pagar les quotes.
2na Sessió
A la segona sessió van venir dues noies de Cárites. Vam haver de d’agrupar-nos en grups de cinc persones i havíem de recrear el recorregut que es feia d’un producte des del cultiu, passant pel transport, fàbrica, botiga fins a la seva consumició. A cada procés havíem de descriure exactament on i què es feia. Ens vam sortir molt bé.
3ra Sessió
A la tercera sessió vam anar al menjador de l’institut on hi havia diverses taules, exactament 3, on cadascuna tenia un objectiu.
A totes les taules havia galetes, i aquell que digués una cosa encertada, es podria menjar una.
1a Taula: A la primera taula, ens vam ajuntar sis persones i havíem de dir quins productes-aliments s’haurien de posar al carro per donar-li a les persones necessitades. Aliments com ara arròs, carn, peix, lactis, etc.
2na Taula: A la segona taula també ens vam reunir sis persones i en aquest cas havíem de decidir a qui demanaríem els productes. Si ve a grans empreses internacionals, o bé a pagesos.
3ra Taula: A la tercera taula, i última, decidiríem a on aniríem a consumir els productes i aliments. Si bé anar a un grans supermercats multinacionals com ara Mercadona, Carrefour, DIA, etc o bé a petites botigues artesanals
4ta Sessió
A la quarta sessió vam anar a la classe i després d’haver fet una rotllana i parlar sobre la sobirania alimentària, a les parets van penjar diversos punts.
- Menjadors i restaurants socials: Restaurant comunitari en el que a més de menjar ‘clients convencionals’ que paguen pels seus menús, hi treballen un dia a la setmana i hi dinen de dilluns a divendres persones en risc d’exclusió social que són anomenades ‘clients del temps’.
- Distribució de lots de productes o de menjar preparat: Projecte d’aautorganitzacoó que es concreta en una xarxa de suport mutu i solidaritat per mitjà de la qual un grup de veins de Gràcia s’autoabasteix col.lectivament d’aliments en base a intercanvis amb comerços d’alimentació del barri.
- Prestacions econòmiques
3.1 Vals de mercat municipal de Barberà del Vallès
3.2 Parcel.les socials als horts de persones jubilades del Turó de Can Mates
3.3 Horts socials de can Possible
5na Sesió
A l’última sessió ( si no recordo malament), vam finalitzar el projecte. Van venir una vegada més Cárites i la Paula Valverde i l’Hugo ens van presentar el seu treball. Ells dos ens van explicar on van anar, què van fer i la seva experiiència. També ens van comunicar que demanaràn diners per les diverses classes de l’institut per a l’obtenció de productes alimentaris. Ens van demanar també, opinions i consells. Entre un quants, els hi vam proposar que expliquessin clarament per a què s’utilitzarien els diners per evitar qualsevol confusió o malentès.
Més tard i així per tancar finalment aquest bon projecte, vam fer grups i a la pissarra vam apuntar els diversos punts i problemes que hi havien. El meu grup i jo vam escollir l’explotació. Això ho vam haver de representar fotogràficament d’una manera clara, i vam anar al pati. Allà vam anar a l’hort i mentre que tres feien de caps, els altres treballen a les terres que érem els treballadors sobreexplotats. A aquesta imatge se li possarà un filtre el qual farà l’efecte de còmic, i conjuntament amb els altres grups s’exposaran al l’institut.
CONLUSIÓ I OPINIÓ PERSONAL
Aquesta activitat o projecte m’ha agradat realment molt. He après i gaudit molt. Crec que tothom podem i hauríem d’ajudar i contribuir en aquest projecte amb Cáritas i racionalitzar-nos és a dir, entendre el problema. Els nois i noies que ens van venir a fer les activitats ens van proposar d’anar a diversos punts com ara mercats fora de l’horari escolar i així aprendre més, però jo finalment no vaig poder anar a cap i em penedeixo moltíssim. Crec que aquesta activitat ha sigut una de les que m’ha ajudat a concienciar-me més i m’ha servit de molt.
Moltes gràcies als voluntaris que prenen part del seu temps en fer això i molt bon treball.
- Que t’ha semblat en general l’activitat? (coses interessants, innecessàries, encertades, …. durant l’activitat)
Pel que fa a Càrites, penso que hi ha masses productes que en alguns casos són innecessaris ja que en un mes no mengem 3 o 4 paquets de cigrons, llenties… per exemple. El banc d’aliments és un punt favorable però no ho entenc com una solució sinó com “palla” per tal de no agreujar encara més el problema que hi ha.
- Com t’has sentit pel fet de comentar durant l’activitat la situació de la gent que rep ajuda tenint en compte que vosaltres (a casa) vau rebre-la de Càrites?
Crec que la gent té una imatge sobre aquesta entitat molt positiva ja que es pensa que ajuda a la gent pobre a accedir a aliments però en realitat no és així, entre d’altres, per que et cobren per tindre que portar-te el menjar a casa, és a dir et donen i et treuen al mateix temps cobrant diners pel servei. A més a més el seu sistema no és tan eficaç… per això considero que és millor el banc d’aliment que no pas Càrites.
Pregunta secundària a arrel de l’entrevista realitzada – (Com funciona el banc d’aliments?)
Són cooperatives que donen aliments i els vas a buscar. Tinc entès que els aliments i productes que es posen al banc d’aliments són més eficaços que els de Càrites.
- Creus que els teus companys de classe tenen prejudicis en relació a la gent que rep ajudes alimentàries, entenen el significat d’aquest fenomen?
Alguns si i altres no.
- Comparteixes el fet de que hagis rebut ajudes de Càrites, com et sents en relació a aquest tema?
Ho he parlat amb la gen que tinc més confiança per tampoc em molesta dir-ho ja que no significa res, és a dir, pel fet de demanar ajudes no vol dir que siguis inferior a un altre i la gent no tindria perquè pensar al contrari. Simplement no tens els recursos necessaris per subsistir.
- Els teus companys són prou madurs en aquest sentit?
La majoria si però hi ha alguns que estan per altres coses com jugar amb la “Play” i ignoren aquests problemes.
- Per acabar, ens pots donar algun consell per tal de millorar l’activitat?
En primer lloc no fer l’activitat a primera hora ja que estem molt adormits, …. Potser donar un toc més didàctic a l’activitat amb exemples, a més a més del powerpoint portar-ho més a la realitat per que així tingui un major efecte de conscienciació en els alumnes.
Una idea seria la de portar a gent que pugui explicar la seva experiència …
- Tu que coneixes els teus companys de classe quin tipus de dinàmica creus que és la que anima més a participar-hi?
Penso que els debats grupals sempre ens ajuden però com a grup hem de aconseguir respectar els torns de paraula i ser més més ordenats.
Gina Pastero de 4rt
Quina valoració feu sobre l’activitat en general (7 sessions) i sobre la vostra acció final?
1r alumne: Ens ha servit per conscienciar-nos sobre la pobresa alimentaria i del risc d’exclusió social, l’acció solidaria de recollir diners que ha acabat sent un projecte final de tota la informació que ens heu donat.
2n alumne: Al principi no m’ha semblat que pogués ser interessant però en comparació amb el que vam fer a la classe ha sigut allò que més m’ha agradat, aquesta activitat era més interactiva i tu podies parlar, no es tractava només de escoltar les xerrades del professor.
3r alumne: A mi m’ha agradat molt perquè promovia el diàleg, l’argumentació i la opinió de cadascú i també al final poder veure perquè les coses són com els educadors diuen que són. M’ha semblat molt bé l’acció solidaria encara que no comparteixo el motiu per el qual s’ha fet, la pobresa s’ha d’atacar des de dalt i no nomes amb ajudes momentànies. Hem sembla bona idea la via ecològica, el taller ha sigut molt interessant i el còmic m’ha semblat molt divertit.
4rt alumne: Penso que ha sigut molt bo perquè potser ningú ens hauria explicat res sobre el tema que s’ha treballat, m’ha semblat molt positiva la sensibilització.
Quines coses negatives heu trobat o que heu vist menys interessant?
5è alumne: Penso que la gent que no té diners ha de treballar per guanyar-los i així poder alimentar-se, ja que sinó tothom voldria anar aquests llocs a agafar aliments.
[Diferents companys li expliquen les dificultats que tenen aquestes persones per accedir a diners.]
Creieu que aquest activitat ha donat una imatge adequada de les persones que pateixen pobresa alimentària?
Ja de per si la idea de pobresa no transmet una bona imatge.
He descobert altres nivells de pobresa, abans de fer l’activitat per mi pobresa era la gent a l’Àfrica que no té menjar.
-Si posem el cas de que ets un polític tindries que fer que la gent fos més rica i menys pobre, però amb la pobresa no es podrà acabar mai.
-Els diners s’han de repartir equitativament entre la població
[DEBAT DEL TEMA ENTRE ELLS]
Creieu que hi ha companys a l’escola que han patit o pateixen pobresa alimentària?
Sí.
En l’activitat se’ls ha tractat correctament? Hem transmès una imatge adequada d’ells?
La imatge que es dóna és bona, penso que ningú té la culpa d’haver nascut en certes circumstàncies negatives.
Penso que es dóna una imatge en la qual ells (la gent que pateix pobresa alimentària) no tenen tota la culpa sinó que hi ha una part d’aleatorietat o injustícia, d’altra banda ens heu ofert solucions que estan fora del nostre abast i que per tant en el dia a dia no aplicarem massa allò après sinó que tindrem una idea més general.
Podeu proposar millores o canvis?
Com a adolescents no podem canviar gaire la situació però sí que podem compartir les nostres opinions amb els altres.
Què us ha agradat més pel que fa a la metodologia?
Els debats que s’han creat entre els companys de classe m’han agradat.
El que més m’ha agradat ha estat fer treballs fora de l’escola com per exemple en els horts socials, al Mercadona o a El Cabàs ja que així estem amb contacte directe amb la gent que ho pateix i no a través de una persona en una classe, també m’han agradat molt els debats.
M’ha agradat molt la metodologia perquè era molt dinàmica i participativa tot i que hi havia gent que parlava més i gent que parlava menys i s’ha intentar fer que aquestes persones també parlin ja que les seves idees valen igual que les de qualsevol.
Què penses de les dinàmiques que s’han dut a terme?
L’activitat que hem fet en grup al menjador ens ha servit per extreure conclusions sobre què fer i com ajudar-los.
Com valores les xerrades (CUP i Càrites)?
Em va semblar molt bé lo que van dir i ens van informar molt, no em va semblar bé que només vingués un representant de la CUP i no hi hagués representació de cap altre partit quan hi ha d’haver-hi la de tots, això crea un desequilibri.
Em podríeu definir el concepte de sobirania alimentària?
És el poder que té la gent per canviar la societat a través del que menges.
És el dret de la gent per decidir què menja, d’on provenen aquests productes… també que hi hagi canvi just i que no suporti tot una persona.
Penso que en la sobirania alimentària també es manifesta el dret de tothom a menjar de la manera que ells volen, perquè la gent pobre menja igualment, però no té el mateix poder que tenim totes les altres persones. Però per això els hem de tenir en compte i fer que ells puguin tenir aquesta sobirania.
Què enteneu per models agroalimentaris industrials/ecològics?
Industrial – Imagino grans monocultius en els que se li aboquen químics amb avions i es cultiven productes transgènics.
Industrial – Penso que és un model que vol la màxima producció sense tenir massa en compte la qualitat del producte, només es tenen en compte uns mínims per a no ser perjudicials.
Ecològic – Vol aconseguir que tothom tingui un impacte social positiu i així la gent no s’aprofiti d’altres persones per tenir més producció, també vetlla per el medi ambient i la sostenibilitat a llarg termini, l’industrial també però a curt termini.
Quan parlem del model industrial està molt criticada la part química que s’ha introduït productivament però penso que s’ha de vigilar amb allò que diem perquè químics agafa un gran ventall de substàncies que poden no ser tant perjudicials.
Industrial – Penso que és un procés bastant lineal i característic de la nostra societat actualment, no té en compte la nostra Terra i només importen els ingressos econòmics, en canvi l’ecològic és circular, es reutilitza i es cuida més el procés.
Penso que pel que s’ha vist probablement la gent preferiria comprar el menjar que prové de models ecològics, però el problema està en que aquests aliments són menys accessibles, pels preus i pels llocs on es produeixen, per això a molta gent li agradaria fer aquest canvi però no té suficients diners.
La gent que ho pateix no té per comprar aquests tipus d’aliment, per tant encara en tindrà menys per donar suport a que l’ecològic s’estengui i penso que aquells que si que poden no són conscients del problema, cal educar èticament a les persones i fer que tinguin un pensament crític.
Què penseu de la vostra acció final?
Penso que és millor ajudar a les persones dia a dia que no amb una acció concreta com hem fet nosaltres, si aconseguim constantment ajudar a la gent que té aquests problemes seria com congelar la pobresa.
A la gent no l’interessa implicar-se en aquests problemes perquè molt cops implica gastar-se diners o simplement no es preocupen perquè a ells no els afecta.
[DEBAT ENTRE ELLS]
Divers@s alumn@s de 4rt.
Entrevista al Pablo Luna i al Nicolàs Martínez;
Que en penseu de tot el que hem fet? (allò que heu trobat més interessant, les coses que més us han agradat, … )
Nicolàs – Jo he fet el taller del paper de la dona en les pel·lícules i estic d’acord en que casi mai hi hagi una protagonista que sigui una dona que no hem sembla correcte per que la dona sempre ha tingut un paper molt important durant la història i per tant no ha estat respectada en aquest sentit.
Pablo – Jo he fet l’activitat del gran recaptes crític i penso que tota la informació que ens heu donat ha estat molt bé per que és una cosa que no sabíem
Em podeu dir algun moment de tota l’activitat que us hagi semblat més feixuc i un altre que us hagi cridat molt l’atenció?
P – Per mi el vídeo va ser lo més “rollo” per què el vaig trobar molt llarg i una mica repetitiu i allò que més m’ha agradat ha sigut l’activitat de les fotos per veure com estava reflectida la pobresa segons la imatge, donava molt que pensar i els alumnes vam disposar de prou autonomia que crec que és important.
N – La part més avorrida va ser quan ens van ensenyar com fer subtítols a cada vídeo, la explicació era molt estricte i seriosa, i allò que més hem va agradar va ser el vídeo de la pel·lícula de Hitler en el que sortien subtítols del Mercadona, del Messi, … , va ser molt divertit.
Voleu afegir alguna cosa més?
P – Jo voldria dir que si cadascú posa una mica de la seva part tot anirà molt millor i ho podrem tirar endavant la solució al problema.
Entrevista a Paula Feijen;
Que pots comentar sobre la activitat que hem realitzat?
M’ha sorprès com funciona l’alimentació industrial, Mercadona n’és un exemple, la gent compra en aquests grans supermercats en comptes de comprar productes ecològics i de proximitat per els preus dels productes que ofereixen, penso que no només cal fixar-se en el preu sinó també en la salut que ens aporten aquests aliments.
Que penses sobre el tallers que heu dut a terme?
Han sigut dinàmics, vam poder veure com funcionava la cooperativa i la gran participació present en aquesta, penso que en general les persones no tenen una forta implicació en aquests temes però que cada cop n’hi ha més d’implicades.
A l’institut, penso que aquesta tasca es podria millorar, és a dir, el gran recapte no es pot entendre com una solució ja que no només pel fet de portar un dia un paquet d’arròs es soluciona el problema… , la feina tindria que ser més constant. El gran recapte és una bona mesura, però cal explicar que no és la única manera de combatre la pobresa alimentària.
Entrevista a Paula Valverde;
Que t’ha cridat més l’atenció durant les sessions del Gran Recapte?
Allò que més m’ha agradat ha estat l’activitat al menjador, en la qual nosaltres proposàvem idees per solucionar el problema i on vam veure que la gent que pateix pobresa alimentària no només necessita arròs, pasta, i altres aliments bàsics sinó que cal buscar una dieta suficientment variada.
Que en penses dels tallers que vau realitzar?
Al principi si que s’han fet una mica pesats per tota la informació que vau transmetre, en general ho he vist bastant teòric per això he destacat l’activitat que vam realitzar al menjador on hi havia més dinamisme.
Que opines de les xerrades que us han fet sobre la pobresa alimentària?
Al principi va ser una mica estrany per la explicació que van fer de tot el tema, també em va sorprendre que posessin la església com el principal contribuïdor a aquesta tasca, i penso que les xerrades tindríem que haver estat una mica més entretingudes i no tan series.
Entrevista a Pol Ferreres i Alex Torres;
Que és allò que més us ha agradat del Gran Recapte?
Pol – Penso que ha estat una experiència molt activa i divertida, també m’ha agradat el fet de que no només es proposava ajudar a la gent donant alguna cosa que necessiten sense que ells fessin res a canvi, vam buscar una manera per a que ells es guanyessin allò que se’ls donava.
Alex – Per mi ha estat molt interessant perquè s’han parlat de coses que s’estan fent a Sant Cugat i jo no ho sabia, ara conec diferents maneres d’ajudar a la gent com pot ser un hort solidari.
Amb quina idea us heu quedat de tot el cicle que hem vist i de tot allò que s’ha parlat?
P – Penso que a vegades els més necessitats els podem trobar molt més a prop de on ens trobem i no cal anar-se’n lluny per veure pobresa.
A – Penso que cal un canvi profund per que la gen entengui els problemes que hi ha i que no els ignori, també opino que cal que el govern no posi tantes traves burocràtiques per afavorir als més rics sinó que aquest sigui el que ajudi a tothom.
Que penseu dels tallers que es van fer al principi?
P / A – Al principi si però a mesura que anàvem avançant ja hi havia més participació per part nostra i més debats no només explicacions.
Us van agradar les visites que vau fer als diferents llocs?
A – Em va agradar molt la visita de “El Cabàs” i la visita a Can Possible.
Aquest treball s’ha realitzat conjuntament amb vsf-Justícia Alimentària Global, amb el programa Alimentacció, que rep ajuda de l’AECID.
agroecologiaEscolar 