Activitats per treballar amb la milpa

La milpa és un cultiu andí i mesoamericà d’associació de plantes, sobretot de blat de moro, el fríjol i la carbassa, però hi ha moltes variants locals.

En aquest vídeo de la Huertina de Toni s’explica com fer aquesta plantació.

La proposta educativa consisteix a posar en marxa aquesta plantació per trobar-se amb dos llenguatges diferents: el científic i el tradicional, indígena d’Amèrica.

Per això, pot ser útil aquesta presentació feta des d’Equador:

Però pot prendre moltes formes diferents, aquí la proposta feta a Confitura Ambiental SCCL el 2020, de la qual van acabar desenvolupant la seva proposta de licitació.

Un exemple: Activitat escolar amb l’eix de la milpa

Material de suport opcional:

  1. Llibre Memòria biocultural (Barrera-Bassols i Toledo, 2008)⁠.
  2. Article del coneixement indígena (Aikenhead & Ogawa, 2007)⁠.
  3. Llibre de l’agroecologia escolar

En el camp de l’agroecologia escolar, es proposo aprofitar l’hort per preparar una activitat educativa que treballi diverses coses a partir de la milpa, amb un objectiu de diàleg entre ciència i tradició, que també ho és entre allò local i allò llunyà.

Els objectius

Entendríem que a l’àmbit productiu del sistema alimentari escolar, concretament a l’hort, tenim diferents dimensions curriculars:

  • Ciència: ecologia, amb la simbiosi entre plantes
  • Tecnologia: agricultura, amb la plantació i cura de la milpa.
  • Social: descoberta de persones que des del que entenem que és “pobresa”, tenen valors interessants i a més sostenibles
  • cultural: població indígena americana, el seu llenguatge/tradició/religió, una mirada externa que ens ajuda a interrogar-nos sobre nosaltres mateixos (i el tracte que fem a la nostra cultura)
  • polític: el domini dels monocultius de blat de moro contra policultius tradicionals

Com explica el llibre de la memòria biocultural de Barrera-Bassols i Toledo, si fem el mapamundi de la diversitat lingüística -que ens indica que on hi ha moltes llengües hi ha població indígena- i el superposem amb el mapa de la diversitat biològica, resulta que coincideixen: allà on hi ha moltes maneres de veure el món, es preserva la biodiversitat. I a on no (ni biodiversitat ni tanta riquesa lingüística)? Pues a les zones occidentalitzades, que és on es viu desconnectat de l’entorn, perquè aquest està mercantilitzat. Per això pensem que pot ser bo pel nostre alumnat descobrir que una gent que considerem potser pobre, endarrerida, etc, té dinàmiques que hauríem de valorar.

L’agroecologia planteja que hi ha epistemologies diverses, llenguatges diferents, dins de l’agroecologia. Això vol dir que no hi ha una només manera bona d’entendre el coneixement, sinó que per una banda tenim la ciència, per una altra el coneixement indígena, i per l’altra també el llenguatge dels moviments socials, i que l’agroecologia ve definida pels tres. És a dir, que no podem valorar la ciència per sobre dels altres, sinó que tots són importants, i és que l’agroecologia es dedica a recuperar sabers tradicionals o indígenes, no només a investigar científicament, i a lluitar pel canvi.

L’agroecologia escolar planteja per això també valorar els coneixements tradicionals amb els científics, però no és gens fàcil. Aquí tenim molt infravalrat el coneixement tradicional, que el considerem endarrerit. Però va ser la ciència la que va afavorir abandonar tècniques sostenibles durant la Revolució Verda, i que ha convertit el sistema alimentari en un problema ambiental, quan sempre havia estat embornal de gasos d’efecte hivernacle. Com podem revaloritzar un coneixement que considerem “carca” (en paraules del Pau ;)? La proposta és sortir lluny, descobrir una realitat diferent, per després tornar i plantejar-nos què passa amb la nostra.

Per tant, aquesta activitat podria plantejar:

  1. una descoberta científica (ciència escolar) de la milpa com un cultiu simbiòtic, un mini-ecosistema (agroecosistema) en el que les plantes cooperen unes amb les altres: la mongeta aporta nitrogen a través dels bacteris que té a les arrels, enriqueix així el terra, i aprofita per pujar per sobre del blat de moro (que necessita un sòl molt ric); la carbassa el que fa és cobrir el terra per evitar que creixin herbes competidores
  2. una descoberta social i cultural, a través d’una població que entén la milpa com un aliment bàsic i clau en la seva cultura: són les dones i homes “de maiz” que han construït tot un llenguatge, una cosmovisió, una religiositat, al voltant d’aquest cultiu; la idea és que això obri els ulls a que hi ha un vincle entre cultius i cultura, i uns coneixements que s’han de cuidar
  3. una descoberta o aprenentatge tecnològic, o tècnic/agronòmic i culiari, ja que cal aprendre a tirar endavant una associació de plantes com aquesta, i a més la milpa és un cultiu que dona 3 productes que es conserven sense necessitat de llum: la carbassa, el fríjol i el blat de moro (el sec).

El vídeo de Cotacachi ens pot ajudar a apropar-nos al llenguatge indígena.

La didàctica

Però compte, això són només objectius “socials” o ambientals en aquest cas. L’activitat educativa necessita d’una didàctica que plantegi un aprenentatge potent. L’activitat, per tant, haurà d’estar basada en dinàmiques reals, constructives, participatives, etc.

El primer gran repte d’un plantejament didàctic adequat és preguntar-se si la proposta interessarà al grup. O més aviat, suposar que no ho farà especialment, i buscar maneres de que sí ho faci. Cal fer un exercici per trobar motivacions prou importants perquè el grup vulgui treballar amb un cultiu que no coneixen. Quines poden ser útils per cada grup d’edat? Quines altres proposaríeu?

Exercici: Per què treballar amb la milpa? (fase d’idees prèvies)

  1. Volem crispetes per veure una peli: Interstellar

Mengem crispetes veient una peli que planteja marxar del planeta perquè les plagues estan acabant amb els cultius més importants: el blat de moro, soja, blat… són monocultius! És el paisatge d’Amèrica, de Hollywood, però no és una producció d’aliments, és un negoci, i per tant la lògica és cultivar de manera que generi beneficis. L’ecosistema reacciona amb desequilibris que generen plagues. La terra, amb un cultiu tant exigent, s’esgota, s’empobreix i ja no manté les poblacions de blat de moro. Per això, els protagonistes necessiten marxar del planeta: l’han esgotat.

I si volem menjar crispetes… sempre haurem d’acabar marxant a un altre planeta? Podríem evitar aquesta situació de col·lapse alimentari? El blat de moro es va començar a cultivar a Amèrica (Mèxic-Guatemala) fa 8-9mil anys, però no com a negoci, sinó per alimentar-se, i llavors van veure que era necessari cultivar amb policultius per no esgotar el terra, la fertilitat. Aquest policultiu és la milpa.

És possible dissenyar el cultiu a l‘hort de manera que tinguem crispetes i no esgotem la terra? Per veure per exemple pel·lícules com Interstellar sabent que és ciència ficció…

  1. Volem un hort que ens duri molts anys

Les plantes creixen i donen fruits, però van consumint nutrients. Un cop hem plantat tomàquets, cal plantar després plantes que no esgotin els nutrients a la mateixa profunditat, per donar temps al sòl a recuperar-se. A Centreamèrica es van inventar fa milers d’anys un sistema que recupera els nutrients a l’hora que ens consumeix: la milpa. El podem experimentar/estudiar per veure com funciona i pensar com fer-ho al nostre hort.

  1. Què es menja als diferents llocs del món?

Fem un mapa del que es menja a diferents llocs del món i ens fixem en Mèxic i Guatemala.

  1. Ens hem quedat sense llum! Mongetes amb blat de moro i carbassa, un plat exquisit… sense nevera

I si ens preparem per un món sense llum elèctric? Un exercici interessant seria trobar què cultivar, emmagatzemar sense problemes i menjar. Aquest segueix la inspiració de García et al (2019).

  1. Els mites fundacionals de la vida de la humanitat a la Terra: «homes/dones de blat de moro»

Els mites de la creació de l’home/dona que ens sonen més fan referència a que ens van fer de fang… però a Amèrica, els déus van veure que aquest material no funcionava i van fer després l’ésser humà de blat de moro. Per què un mite funciona en un lloc i en un altre no? ho podem relacionar amb la història de l’aparició de l’agricultura als diferents llocs del món.

  1. La cooperació o l’individualisme: la minga, la milpa…

A Amèrica molta gent seria pobre si no fos per l’acció comunitària. La minga, per exemple, són crides comunitàries per fer tasques que no es poden assumir en solitari. És un mecanisme social que funciona i evita que la pobresa es faci present. Els cultius també ho fan això: la milpa és una col·laboració de tres espècies diferents, carbassa, blat de moro i fríjol, per superar les limitacions del medi. Podem mirar els dos exemples i fer-ne versions locals com a projecte.

  1. Restes arqueològiques a una cova de Mèxic… el primer blat de moro

L’arqueologia ens ajuda a entendre com s’ha anat desenvolupant la vida humana. A una cova de Mèxic es va trobar les primeres plantes de blat de moro, cultiu bàsic americà.

  1. Les plantes s’ajuden?

Hi ha molts exemples de plantes que s’ajuden: arbres que es passen energia quan un està malalt; fongs que permeten que les algues surtin del mar; arbusts que s’avisen quan arriba un herbívor… al nostre hort podem reproduir un d’aquests mecanismes: la milpa.

Les accions que farà l’alumnat

Quines accions poden ser bones? Accions que puguin barrejar la mà i el cap, la reflexió i la pràctica. Aquí faig una llista d’idees:

  • Cuinar, això sempre agrada molt. Per exemple, barrejant sabors culturalment diversos.
  • Fer un diàleg amb les dones camperoles de Cotacachi, o escriure una carta, per exemple explicant les pròpies tradicions (que hauran d’haver investigat).
  • Aprendre per ensenyar a altres de fora de l’escola, com gent dels horts urbans (jo ho penso des del context urbanita que conec).
  • Organitzar una cooperativa d’alumnes per fer la milpa i cultius autòctons.
  • Investigar quines associacions són bones i “bombardejar” terrenys sense massa vida (sabeu allò de les boles de fang amb llavors?).
  • Organitzar un concurs de milpes escolars més diverses i amb les formes més originals.
  • Fer una campanya contra els monocultius.

L’avaluació

Per avaluar, cal trobar preguntes com ara:

Dimensions curriculars:

Ciència:

  • Quins beneficis biològics/ecològics obtenen les plantes amb l’associació?
  • Quins beneficis obté la natura/la Terra amb les associacions com aquesta?

Tecnologia:

  • Per què es planta abans o després cadascuna de les plantes?
  • Com s’organitza millor un bancal per una milpa?

Social:

  • Quins beneficis obtenen les persones amb l’associació? 1) en el nivell de cultivadores 2) en el nivell de societat
  • Quines expressions culturals/creences s’associen a cada tipus de cultiu?

Epistemologies/llenguatges (preguntes que ajuden a valorar les diferents aportacions):

Llenguatge científic: com podem saber si el fríjol ajuda al blat de moro a créixer millor?

Llenguatge tradicional: com ajuda el concepte de milpa i la cultura associada a les poblacions que viuen d’aquest cultiu? (llegir pàgines 137 i 138 del llibre Agroecologia Escolar per una discussió sobre la ciència eurocèntrica i la indígena).

Llenguatge dels moviment socials: els monocultius tenen un efecte negatiu o positiu en les cultures indígenes?

… i preguntes similars.