Què és l’Agroecologia Escolar?

L’agroecologia escolar és un dels temes més treballats a Sant Cugat entre educadors/es agroambientals, centres escolars, UAB i ajuntament. Un plantejament proper en concepte (llunyà en kms) és la canadenca Éducation relative à l’éco-alimentation, impulsat per la Lucie Sauvé des de la universitat UQAM. Es pot conèixer aquí: http://www.eco-alimentation.uqam.ca/. També es poden trobar experiències a molts països, com ara aquesta brasilera: https://agroecologianaescola.wordpress.com/

Unes tesis i diversos articles del grup GRESC@ de la UAB han plantejat l’agroecologia escolar teòricament després de l’experiència santcugatenca. El mateix grup ha inclòs la definició a la Viquipèdia (veure a sota).

Un esquema de l’agroecologia escolar proposta del grup GRESC@:

esquema_agroecoesc_feb2016

Aquí un altre una mica més clar:

esquema_2En aquesta esquemes volem representar que l’agroecologia escolar es basa en la consideració i la transformació per part d’alumnes/docents/comunitat (del centre escolar) del sistema alimentari:

  • en els seus diversos àmbits (producció, transformació, comercialització* o consum),
  • els quals tenen espais privilegiats a l’escola (hort escolar ecològic, granja, cuina, menjador, etc) i circulació entre els mateixos,
  • així com escales que ens connecten el centre amb la comunitat o l’àmbit global,
  • diferents dimensions (científica, tecnològica, social o política**, i
  • es recolza en diferents veus o epistemologies (la ciència, la veu tradicional o indígena/neoindígena*** allà on s’escaigui, i el moviment social) que cal conèixer i valorar per treballar amb elles.

* A Llerena i Espinet, 2015 havíem pensat en els tres àmbits del sistema alimentari escolar com els més importants, però ara incorporem la comercialització (o l’oferiment solidari) per diverses experiències relacionades amb la venda o els menjadors socials.
** Hem incorporat la dimensió política com ho va suggerir la Lucie Sauvé el 25/9/2015 a la UAB.
*** Aikenhead i Ogawa (2007) expliquen que les poblacions i cultures neoindígenes són les que han evolucionat parcialment de manera més o menys autònoma a l’occidental, com ara l’àrab, la japonesa…

Es tracta d’una proposta en evolució i oberta al debat. Aquí l’esquema original millorat pel Pau Cardoner:

1240_esquema_ea_mod_pauA la Viquipèdia:

“L’agroecologia escolar[1] és una transposició didàctica[2] (una reconstrucció escolar) de l’agroecologia, i d’aquesta pren algunes característiques com el fet de ser pluriepistemològica. La versió escolar s’ha considerat, en la tesi doctoral de Llerena i Espinet (2015),[1] una transdisciplina pluriepistemològica i sistèmica que promou una praxi que cerca la participació de l’alumnat i resta de personal de la comunitat escolar en el sistema alimentari escolar. Amb aquesta participació es pretén transformar aquest sistema alimentari escolar (amb criteris ambientals, socials, de proximitat, etc.) amb l’objectiu d’aprendre.

  • Transdisciplina. L’agroecologia escolar té moltes dimensions (tal com l’agroecologia segons Sevilla Guzmán i Soler), Llerena i Espinet consideren les dimensions científica, tecnològica i social.[1][3]
  • Pluriepistemològica. Els mateixos autors consideren que, igual que l’agroecologia, són diverses les epistemologies que informen l’agroecologia escolar: la ciència, les veus tradicionals (indígenes, neo-indígenes o populars) i la veu del moviment social.[1][3]
  • Sistèmica. També es considera que el sistema alimentari escolar és el seu espai d’acció i els àmbits de treball el productiu (amb l’espai privilegiat de l’hort escolar ecològic), el de transformació de l’aliment (amb la cuina com a espai privilegiat) i el del consum (amb el menjador escolar ecològic com a espai privilegiat).[1][3]

La finalitat de l’agroecologia escolar pot entendre’s com la recuperació de la població (escolar i comunitària) de la seva participació en el sistema escolar, que ha estat i està sent profundament modificat per la Revolució Verda,de manera que hom pugui decidir sobre la seva alimentació a partir de criteris socials, ambientals i polítics, més enllà d’interessos del sector alimentari.

Aquesta proposta educativa pertany a l’univers de l’educació ambiental,[4] així com al de l’educació pel desenvolupament, especialment de l’acció educativa que té per objectiu promoure la sobirania alimentària.[1][5][6] L’interès de desenvolupar aquesta proposta és el d’impulsar i renovar l’educació ambiental a partir d’un referent crític, l’agroecologia, com proposa l’escenari socio-crític de l’educació ambiental que plantegen Mogensen i Mayer[7] o els corrents crítics recollits per Sauvé.[8] El sistema alimentari escolar és un àmbit de gestió escolar que l’agroecologia escolar proposa considerar-lo una oportunitat per aprendre transformant. Es tracta també d’una proposta de col·laboració entre l’escola i la comunitat, de manera que es promogui el desenvolupament escolar i comunitari en el que participin actors com ara alumnat, professorat, famílies, pagesia, personal de cuina i menjador, institucions, etc.

Es tracta d’un camp de recerca educativa en el que Rekondo i Espinet[9] plantegen un desenvolupament de la competència ecociutadana. Ho fan a través d’una innovació educativa sobre la presa de decisions de l’alumnat a l’hort, a propòsit del sistema de reg.

Referències

Finalment, us recomanem alguns recursos que tenen relació amb l’agroecologia escolar o amb l’agroecologia:

WEBS:

Projectes europeus

  • CODES. Projecte europeu en el qual es poden trobar uns 40 casos d’estudi sobre experiències de  treball en xarxa i creació de comunitats en l’àmbit de la sostenibilitat. Un dels casos és el de Sant Cugat del Vallès.

Horts escolars:

Recuperació de llavors:

A Catalunya:

  • ESPORUS. Centre de conservació de la biodiversitat cultivada.
  • ERA. Espai de recursos agroecològics.
  • LES REFARDES.Entitat per a la recuperació de llavors de varietats locals i producció ecològica.
  • LLAVORS D’ACÍ. Associació per a la promoció i la conservació de la biodiversitat agrària del País Valencià

A Espanya:

  • RESEMBRANDO E INTERCAMBIANDO.  Organització desentralitzada amb l’objectiu de facilitar, promoure, l’ús, la producció , manteniment i conservació de la biodiversitat agrícola.

LLIBRES

 VÍDEOS

  • Sèrie de vídeos “Cuerpo, Casa, Madre Tierra” del Laboratorio Etnológico del Centro de Investigaciones en ecosistemas, Michoacán, de la UNAM de Mèxic. Realitzats per Lilly Wolfensberger en 2012 (creiem), surt entrevistat l’etno-ecòleg mexicà Víctor M. Toledo entre altres.