Preguntes i propostes de recerca

Per fer recerca sempre hi ha temps! I de preguntes i propostes en tenim moltes, aquí escrivim unes quantes per si estàs pensant en fer recerca en Agroecologia Escolar.

Relació escola-comunitat:

  • Quins actors de la comunitat poden col·laborar amb l’escola i com veuen l’agroecologia escolar? Com és aquesta “família de l’eco-alimentació”? Lucie Sauvé i el seu equip han realitzat una recerca a partir london-244261_640d’una pregunta similar al Québec. Aquí tenim el context del programa Alimentem Collserola, ideal per replicar aquí la recerca. Per qui tingui ganes de treballar amb les diferents idees d’educació ambiental.
  • Els grups de consum ecològic, o cooperatives, no solen tenir organitzat un programa d’educació ambiental, tot i que seria molt important per la quantitat de famílies amb nens i nenes que participen d’aquestes iniciatives. A Sant Cugat hi ha el Cabàs, la Civada, el Senglar, l’hort a Casa…
  • Quins coneixements i pràctiques tradicionals existeixen a l’entorn que puguin ser reconegudes i valoritzades a l’escola? A Sant Cugat, la Berta Claramunt i la Lorena Navarro, amb l’ajut de la Laura Calvet, han començat a preguntar-s’ho, i cal preguntar-se també quines dinàmiques permetrien aquest treball educatiu amb l’epistemologia tradicional.
    • Està ben dimensionada l’espiral de l’escola Pi d’en Xandri?
    • Com aprèn un grup d’alumnes en una recerca biològica sobre l’espiral de medicinals, en contacte amb la residència Sant Salvador?
    • Podem comparar el llenguatge tradicional amb el científic a través, per exemple, del cultiu de la milpa (associació de blat de moro, fríjol i carbassa)?

Dins de l’escola:

  • Enriquir dimensions: la ciència, la tecnologia i la social són les dimensions més fàcils de connectar amb el currículum. Com es pot ampliar i enriquir la dimensió ecològica de l’hort escolar? ¿Es pot  treballar amb l’ornitologia, la botànica, la micologia, l’edafologia? El Darío del Campo ha començat a pensar-hi.
  • Com pot la tecnologia entrar als centres escolars orientada ambientalment i social? És el moviment de l’STEM una oportunitat? Pot estar orientat ambientalment i social?
  • Quina és la realitat actual de la figura d’educador/a agroambiental? qui fa què i amb quines perspectives? Procurarem posar fil a l’agulla amb la Red de Universidades Cultivadas. A Sant Cugat hi ha un bon grup i s’han fet ja recerques sobre aquesta figura, que es poden continuar.

Enriquir els àmbits del sistema alimentari escolar.

  • L’àmbit productiu:
    • A més de l’hort, a l’àmbit de la producció pot haver també granges escolars. Quina granja escolar pot ser útil dins l’àmbit productiu de l’agroecologia escolar? el Pau Cardoner ha començat a donar-li voltes
    • Com s’ha desenvolupat a Sant Cugat el projecte “llavors”, després de la proposta feta per ESLV? La Berta ha fet una proposta perquè les històries pageses arribin als centres amb les llavors, i ara l’Ariadna l’ha aplicat a dos cursos de petits/es. També està pendent que arribi de forma clara l’epistemologia tradicional/indígena al costat de la científica.
  • L’àmbit de la transformació de l’aliment:
    • En els cursos passats, amb VSF-Justícia Alimentària Global, s’han començat a fer experiències a secundària tipus màster xef i de l’estil. El cert és que motiven molt l’alumnat: el repte d’haver de fer un plat amb ingredients ecològics i de proximitat mobilitza molt. Per què no pensar en estructurar aquestes experiències en format d’unitat didàctica, o fer una recerca sobre què és el que s’aprèn?
  • L’àmbit de l’intercanvi, que inclou la comercialització dels productes:
    • Quin projecte de comercialització de productes a través de botigues de Sant Cugat es podria fer?
  • L’àmbit del consum:
    • Ara està començant una segona fase de l’agroecologia escolar amb la incorporació de l’àmbit del consum. Però quina mena de projectes educatius són possibles, tenint en compte que hi ha actors que no són tan determinants en l’àmbit productiu, com les AMPA o el personal de cuina? La Carla i l’Anna ho treballen.

Més temes:

  • Com es treballen els residus, l’energia, l’aigua (els vectors ambientals clàssics) als projectes d’hort escolar ecològic? El primer grup d’ApS de la UB (assignatura Desenvolupament Sostenible) va fer una proposta de treball amb el compostatge.
  • Es podria fer una transposició didàctica del Metabolisme Social, un concepte propi de l’ecologia política i les ciències ambientals? La Berta Castellà va començar a pensar-hi i el segon grup d’ApS de la UB (assignatura Desenvolupament Sostenible) ha continuat i ha preparat una eina per caracteritzar els sistemes alimentaris escolars dels centres. Aquí una caracterització del sistema alimentari de l’escola La Floresta.
  • Quines metodologies de recerca ens permeten investigar amb la perspectiva de l’alumnat? La Carla ha fet una recerca en la que inclou entrevistes a alumnat, cosa no fàcil de fer.
  • Amb el moviment Fashion Revolution, i concretament amb un jove tèxtil de Sant Cugat, l’Iñigo de Tulku ens sorgeix l’oportunitat d’iniciar un plantejament educatiu sobre el tèxtil (la moda és un tema central en la sostenibilitat i la justícia) en el que, igual que en l’agroecologia escolar, l’alumne sigui central i pensem com el centre escolar és un àmbit d’intervenció, de transformació. Per exemple, oi que els uniformes escolars/xandalls o les samarretes que es venen per recollir diners o pel que sigui, actualment no són cap debat de l’alumnat per decidir en base a criteris de sostenibilitat i justícia? oi que no és cap projecte educatiu? seria bo que ho fos! Amb aquesta gent jove tèxtil podem fer unes pràctiques i TFGs ben interessants des de ciències ambientals.

La Berta afegeix: “M’estava mirant aquest web i se m’ha passat pel cap la idea de si seria possible que Sant Cugat també en formés part… Igual si te pareix algun estudiant en pràctiques o algun treball de recerca que vulgui fer una proposta no estaria malament, no? jeje. Igual que allò de Sant Cugat lliure de transgènics però una miqueta més complicat… jeje: http://www.ciudadesagroecologicas.eu/“.

Crida a la recerca i l’acció educatives en agroecologia escolar

Des de l’Ajuntament de Sant Cugat i el grup Gresc@ de la UAB us fem una crida a que desenvolupeu treballs en aquest camp. La participació de l’alumnat en la transformació social i ambiental té l’oportunitat, en el sistema alimentari escolar, de ser significativa. Transformar el sistema alimentari escolar en base a criteris socials i ambientals no és gens fàcil, i pot ser un procés educatiu molt interessant. La UB està fent molta feina en els darrers anys!

Es tracta d’un camp molt ampli, de manera que, sent pràctics, es pot enfocar el tema des d’una diversitat enorme de plantejaments i de realitats tant docents com investigadores. Ens tindreu al costat!