Treballar a secundària

La proposta de treball a secundària parteix de la idea d’agroecologia escolar: una transposició didàctica de l’agroecologia. No podem fer una agroecologia com ho fan els agroecòlegs o agroecòlogues però a l’escola: ni som pagesia, ni son moviment social, ni som científics/ques. Som educació, i això ens pot fer ser una mica pagesia, una mica moviment social i una mica ciència, però amb l’objectiu d’aprendre, de construir coneixements, actituds, habilitats.

Índex d’aquesta pàgina:

  1. Com fer la transposició didàctica a secundària
  2. Què estem fent aquest curs 2015-2016
  3. Avaluació del 2014-2015
  1. Com fer la transposició didàctica a secundària?

De l’agroecologia podem aprofitar la proposta de Sevilla Guzmán dels tres llenguatges bàsics que configuren la seva pluriepistemologia: la ciència, la praxis camperola i indígena, i el llenguatge dels moviments socials.

També podem mirar les coses, com fa l’agroecologia, des de diverses dimensions: ecològica, social, cultural, econòmica… la tecnològica és segurament molt important per a nosaltres, en el sentit del treball físic, la transformació física de l’entorn, tan abandonat com està en una educació sovint massa teòrica.

I finalment l’agroecologia ens proposa una transformació del sistema alimentari global, i aquí caldrà fixar-se en el sistema alimentari escolar com a espai de transformació. És una mirada sistèmica que fa que l’hort deixi de ser l’hort i el menjador deixi de ser el menjador, o la cuina una activitat desconnectada, per passar a ser un sistema complex, el de l’alimentació.

Per tant, l’agroecologia escolar pot basar-se en l’acollida de diferents lògiques. Al nostre entorn, significa descobrir lògiques no occidentals, tradicionals, femenines, per acompanyar la lògica científica. També en l’estudi des de diferents disciplines, diferents perspectives, de cadascun dels fenòmens. Un exemple clar és el dels transgènics: els podem fer servir d’excusa per obrir la mirada a dimensions socials, econòmiques, culturals, que hi ha darrera les qüestions científiques. També la intervenció transformadora en el sistema alimentari escolar. Si hem de transformar el món, com no estem ja transformant (per aprendre) el sistema escolar? és el nostre camp d’aprenentatge, no pot ser una simulació, ha de ser real.

A partir d’aquí, proposem posar en marxa idees concretes i anar construint una proposta sòlida. Tothom està convidat a contribuir.

2. Què estem fent aquest curs 2015-2016

Aquest curs realitzem diferents activitats, sorgides de l’agroecologia escolar, amb el Pla de Dinamització de Sant Cugat i l’Agenda 21 Escolar, o del programa Alimentacción de vsf-Justícia Alimentària Global, que treballem plegats: canvi climàtic, pelis taquilleres, suport als horts, etc.

3. Avaluació de les experiències fetes el curs 2014-2015:

L’experiència ha estat molt interessant, el Javi Rodríguez de pràctiques, l’Òscar Jorba i altres més puntualment com la Indira Ojea han col·laborat amb el professor Josep Fernàndez per fer tot un curs dedicat a l’hort i els reptes que planteja. Han posat en marxa un hort a la part del darrere. Ara l’INS, amb el Santi Centelles i altres profes, s’està plantejant fer un hort més gran i treballar més a fons.

Una de les possibilitats és, amb l’Ester Puigmartí que impulsa molts processos d’ApS, fer un hort escolar “científic” (a proposta del Dario del Campo de pràctiques) dins del tema del Gran Recapte Crític.

El professor Santi Centelles comenta que es treballarà, el curs que ve, a partir de projectes les darreres hores del matí. L’hort obre possibilitats aquí.

Un aspecte que es comenta a l’avaluació realitzada és que la gent de pràctiques, si es centren en un sol centre durant tot el curs, va molt bé per secundària. El problema és que llavors no toquen gaires tecles i aprenen menys. Podríem provar de trobar solucions intermitges.

  • L’activitat del canvi climàtic

Aquesta activitat fa temps que la realitzem i està ben explicada en el llibre d’activitats per l’agroecologia escolar. A finals del curs 2014-15 n’hem fet una valoració conjunta i el resultat és el següent:

  • Es tracta de generar una decantació del participants cap a un dels personatges ponents. Es considera que l’activitat impulsa als participants a pensar sobre el que farien respecte a aquesta temàtica. Fa veure nous aspectes sobre el tema del canvi climàtic que no s’havien plantejat prèviament (exemple: el transport d’aliments i la seva implicació en el canvi climàtic).
  • El moviment dels participants a mesura que s’exposen els diferents arguments de les 2/3 parts expositores sembla ser que és el que més agrada, al generar un desconcert, que es la “paraula clau”, ja que és la que dóna peu a veure que se’n parla molt del canvi climàtic, però realment no se sap massa a ciència certa, ja que s’oculten certes coses, només es revelen els aspectes que generen un “interès”, que no se sap on buscar la informació i que no se sap què pensar (essent això últim un objectiu important a l’activitat).
  • L’activitat és una bona eina per trencar el pensament previ sobre el canvi climàtic, que es creu universal, i impulsa als participants a pensar per si mateixos.
  • La Dolors Bosch de l’INS Joaquima Pla i Farreras fa l’observació de que tots els personatges utilitzen el mateix format per a exposar el seu punt de vista i n’opina que potser s’hauria d’intentar utilitzar-ne altres. “Diferents visions, diferents interpretacions, també a l’hora d’expressar-les”. Troba que el Power Point no “pega” amb aquelles parts que no estan implicades amb la tecnologia. Intentar canviar el llenguatge, la manera d’aproximar-se. També fa menció a que s’hauria d’intentar fomentar la mixtura d’arguments a l’hora de formar una opinió sobre el canvi climàtic, que no sigui tot un extrem; trobar exemples que ho exposin, dibuixar personatges amb perfils barrejats.
  • Aquest darrer suggeriment dóna com per realitzar una segona sessió posterior a l’activitat, per tal de madurar les opinions, per reflexionar-ne; o una sessió-resum.
  • El Lluís Sallès de l’EASC pregunta si l’activitat conté aspectes político-socials (Kyoto, relacions internacionals Nord-Sud, multinacionals, etc.), que estan contingudes dins de la visió del tecnooptimista. I esmenta que la crítica social (exemple: Montsanto) pot fomentar la mixtura d’arguments/posicions, al afectar-ne/beneficiar (depenent del que es tracti) a una o vàries de les parts.
  • Es parla de problemes amb el temps, que pot limitar la profunditat de les argumentacions i/o el debat.
  • Tema neutralitat: alguns professors adoptaven expressament una posició neutral i la feien notar, però amb el temps això va deixar d’aparèixer. Dolors: La neutralitat no es pot fer, no existeix, el que sí s’ha de fer és donar les diferents visions.
  • Intentar incloure els negacionistes, per tal de fomentar el pensament crític respecte a la informació que es rep, a ser selectiu, que sàpiguen investigar.
  • Suggeriment: Proporcionar al professor una carpeta amb informació sobre la temàtica per treballar-la prèviament a classe. La informació hauria d’estar orientada, per tal de fomentar la visió polièdrica i fer que els alumnes siguin crítics en aquest aspecte, per veure que hi ha molts posicionaments en aquesta temàtica.

Altres qüestions:

  • Intentar fer una re-estructuració de l’activitat per tal de simplificar el conceptes. A vegades és difícil entendre el nivell que es proposa. En canvi, pot ser interessant tornar a fomentar les teories de consum que es troben en l’oblit.
  • Caldria provar, encara que sigui difícil, de trobar possibles solucions al canvi climàtic, ja que les accions que es diu a l’activitat que podem fer les persones no són suficients com per canviar-ne el transcurs i hem de trobar altres solucions per tal de que la gent no es desanimi. A més, es criminalitza molt a les persones mentre als alts càrrecs o al sistema no.
  • L’activitat funciona bé amb un aula, i això és molt còmode, no cal canviar-ho.
  • Es podria, però, fer un treball previ i posterior.
  • Sucre i mel

L’Anna Castellví, profe de l’INS Angeleta Ferrer i Sensat, ha realitzat amb la Maria Lidón de vsf-Justícia Alimentària Global, amb el programa Alimentacció, dues activitats sobre el sucre (dins de la campanya 25 grams) i l’alternativa de la mel. Una visita d’una activista brasilera sobre els impactes socials i ambientals de les plantacions de canya de sucre va introduir el tema i després un apicultor, el senyor Granero, va fer un taller.

El taller el valoren molt bé les dues i expliquen que la motivació de l’alumnat va ser molt alta especialment amb la mel. Es va aprofitar la setmana de la ciència. També és cert que algun/a alumne/a va arribar a casa dient que no calia menjar tant de sucre, que en principi és correcte, però si hi ha problemes de transtorns alimentaris cal anar amb compte.

Altres activitats realitzades amb altres cursos han estat més teòriques, basades en preguntes veritat o fals sobre la fam al món o les 10 coses indispensables que cal per viure bé. Aquestes activitats cal enriquir-les, per si soles són pobres, i no és mala idea treballar amb l’Escola Catalana del Consum, que treballen molt bé el tema del consum.

  • Mòbils

El tema dels mòbils també el vàrem començar a treballar el curs passat, amb l’exposició d’Enginyers sense Fronteres i l’enrenou del World Mobile Congress, que ara ja ha arribat fins i tot a l’alcaldia de Barcelona. aquest curs hem fet una experiència amb l’Eduard Garcia a l’INS Arnau Cadell, aquesta n’és l’avaluació:

Sobre el problema dels mòbils:

  • Seria interessant també donar a conèixer entre la població els punts de reciclatge dels mòbils, ja que poca gent no sap que existeixen, i qui sap de la seva existència, no sap a on es localitzen.
  • El fet de fer servir imatges i vídeos a l’activitat, com que ja estan acostumats/des a veure aquestes imatges de manera habitual, no afecta tant. S’hauria de buscar alternatives per tal de conscienciar més.
  • Cal també adonar-se que els canvis de mòbils no es facin per luxe, sinó per necessitat ja que, avui dia, estar sense mòbil no es pot estar (apart del German), però es pot provar de millorar tota la contaminació i tot el que comporta la fabricació de mòbils
  • En quant als mòbils antics, cal trobar solucions perquè no estiguin en un calaix. L’opció de donar-los a alguna ONG és delicada, ja que potser es revenen i serveixen, per exemple (és un cas real) a protegir els ximpanzés afectats pel conflicte del Congo, però acaben finalment sent llençats per qui els compra i tornen a l’Àfrica, a Ghana, a un abocador incontrolat que té un fort impacte ambiental i social. Seria un contrasentit.

En quant a l’activitat:

  • Objectiu de l’activitat: Saber de quins material estan fets el mòbils i saber l’origen de cada peça per saber les possibles implicacions socials que en comporten per, posteriorment, saber a on van a parar cadascuna.
  • Cal treballar sobre l’estat anímic que hi ha a l’hora de tenir un millor mòbil. És un aspecte molt important per la joventut.
  • Aquest tema, ara per ara, és massa gran pels educadors/es, ja que el mòbil és una experiència global pel jove, tot ho fa a través del mòbil. No tenim capacitat encara per treballar-ho amb tot l’extensió. El que sí que podem fer és 1) aportar informació pel professorat, perquè tingui els coneixements del què passa al món amb el tema. 2) Treballar només amb l’impacte ambiental i social dels mòbils, sense que “deixar de tenir mòbil” sigui una alternativa gaire real, donada la importància del mòbil en el jove (i que ningú menys el German en deixa de tenir, i el German perquè és fàcilment localitzable en els fixos, si no…).
  • Es podria fer un treball sobre què fan dels mòbils que ja no fan servir (la majoria els té al calaix), ja que han deixat de tenir la importància dels que fan servir. Per exemple, podrien fer una enquesta en el centre per saber què fa la gent, i després proposar alternatives perquè els mòbils antics es tractin correctament. Una campanya de recollida de mòbils antics i dur-los allà on els tractin correctament seria fàcil de fer i prou informatiu dels impactes (els del mòbil com a residu).
  • L’ajuntament canviarà els mòbils per passar-se als Fairphone, els que són ara per ara l’única alternativa tecnològica que existeix. Pot fer-se servir això per treballar el tema com a notícia que arriba a classe.
  • Fer pel·lícules amb Time-Lapses

Una activitat feta pel PFI-PTT, com explica la Montserrat Gonzàlez, ha consistit en un taller pel qual fan fotos seguides, que després s’ajunten amb un programa d’edició de vídeos a raó de 25 per segon i formen un vídeo. El resultat és molt interessant!  El podeu veure a https://vimeo.com/131814594 si poseu la contrasenya que li podeu demanar al German.

 

Anuncis