Sobirania alimentària, agroecologia, agroecologia escolar, hort…

  • Els conceptes d’agrosistema, agroecosistema i etnoagroecosistema:

Aquest vídeo del xilè Miguel Altieri, un dels acadèmics més reconeguts de l’agroecologia, és molt suggerent:  convida a “eixamplar” el concepte de cultiu, incorporant el context (feu clic, són 4’36”):

altieriL’agroecologia convida a incorporar aspectes ecològics (de l’ecosistema de l’entorn) en els cultius, de manera que s’afavoreixin les relacions biòtiques i abiòtiques que ens ajuden amb la producció d’aliments, en comptes de substituir-les per químics. Un bon referent és la societat SOCLA, que ha tingut com a presidenta a la Clara Nicholls (que va venint aquí convidada cada any per la universitat de Lleida) i al Miguel Altieri, que és el seu marit. Fins aquí, l’agroecologia i l’agricultura ecològica són molt semblants: l’objectiu que es proposa és que sigui ecològica. I el concepte d’agrosistema s’enriqueix i neix el d’agroecosistema.

L’agroecologia convida també a incorporar aspectes socioeconòmics, ja que les decisions preses per la pagesia no té a veure amb el clima només, sinó que els condicionants socioeconòmics són més importants. És a dir: és pobre? és una empresa rica? ha comprat extensions enormes per la producció intensiva, que rega amb avions i grans màquines, sense pagesos/es? o és una família indígena dels Andes, marginada a un terreny inclinat i amb males condicions? perquè les tècniques i coneixements posats en marxa són radicalment diferents. En uns, la ciència agronòmica més moderna és la que decideix, i en els altres, són les tècniques apreses per adpatar-se perfectament al terreny i amb una gran diversitat perquè les adversitats del clima no malmetin tota la collita d’una vegada.

S’entén que, llavors, també és molt important tenir en compte aspectes culturals i la perspectiva de gènere, ja que si la comunitat és indígena o no, disposen d’uns coneixements o altres, i les dones de la majoria del món són les que mantenen les famílies, mentre que sovint els homes es dediquen a generar diners. A Sant Cugat, ens expliquen els avis pagesos que l’agricultura era de cereals i vinya… però quan preguntem sobre les dones, diuen: “no, elles no eren pageses, tenien un hort pel menjar de la família…”! L’agroecologia és una perspectiva que integra tot això i promou la participació de la pagesia en les decisions de disseny de cultius, i la participació de les dones. Aquí és on neix el concepte d’etnoagroecosistema, proposat per Eduardo Sevilla Guzmán.

Per tant, l’agricultura no és només una tècnica, sinó que és una forma de vida. Fins fa molt pocs anys (2005 o 2008 segons els autors), de la majoria de la població mundial. I encara la gran majoria de la població mundial viu dels productes que genera l’agricultura camperola, encara que aquí ens sembla que no, ja que som de la minoria que menja de l’agricultura industrialitzada. Tot això fa que la pregunta: “pot l’agricultura camperola/ecològica alimentar el món?” canviï molt, ja que és la que alimenta actualment (i des de sempre) la població mundial. L’agricultura industrial de la Revolució Verda, que té molta propaganda a sobre, no alimenta més que a una minoria. I això no és tan llunyà a nosaltres: sabeu que només el 13% de les fruites d’una gran superfície comercial d’aquí venen de fora? les famoses “peres de Xile” són reals, però són minoria. El que passa és que aquesta minoria té una importància brutal en els preus: són molt més barates que les locals i provoquen la baixada de preu de l’alimentació local. La conseqüència és la pèrdua de milers de finques a l’any en els darrers anys.

Això ens fa que quan ens preguntem sobre quina agricultura és millor, si tal o qual proposta és bona, sigui imprescindible situar socioeconòmica i culturalment, i amb perspectiva de gènere, l’agricultura de la que parlem. Per això l’Eduardo Sevilla Guzmán parla d’etnoagroecosistema. Si no ho fem, estarem imposant una lògica nascuda de l’agronomia des dels anys 1950 (tot i que continua una història més llarga) a tota l’agricultura del planeta, que en realitat segueix lògiques molt diferents. De fet, els economistes agraris es troben amb una lògica que no els quadra amb els seus plantejaments d’economia clàssica: “la producció és igual al treball més el capital” (P=T+C). Resulta que la lògica camperola és la de la subsistència i la supervivència, i vendre només aquella part que poden i volen. La lògica és la de “l’autonomia envers el mercat”. Mentre que la lògica dels “mercats” és la de la dependència (per poder imposar preus baixos). Aquesta és la història dels economistes ecològics. L’economia ecològica ha nascut d’economistes agraris que posen en crisi la seva visió econòmica clàssica: Georgescu-Roegen i Joan Martínez-Alier.

El que el Xavier Montagut, profe d’economia de secundària, proposava en la seva xerrada l’altre dia, és ampliar la visió que tenim (inconscientment, però la portem incorporada) de l’economia clàssica, a una visió més àmplia que incorpori el context social.

Tot això fa que l’agroecologia acabi proposant incorporar aspectes polítics. La política que proposa és la de la justícia social, i aquí és on entren en joc les transnacionals, les polítiques dels governs, La Via Campesina i tots aquests actors. Atenció, perquè només des d’aquesta perspectiva és que es pot entendre el rebuig als transgènics, per posar un exemple: els 80% dels transgènics comporten pesticides (el RoundUp), com es pot veure a la pel·lícula La vida según Monsanto, però el problema de fons és el model de dependència que provoquen els transgènics a través de les patents. Si només ho tractem des de la perspectiva de la salut humana, no està científicament clar quin és el risc (potser aquesta és la part més de debat, la dels riscos sobre la salut). En canvi, els efectes econòmics i polítics es coneixen prou bé: la concentració de capital i la financiarització de l’economia.

La proposta de l’agroecologia respecte als aspectes polítics és la sobirania alimentària.

 Recursos:

biodiv

persp_agroecol

albasud

El Miquel ens va proposar aquest curt tan divertit de Free Rangers: The Meatrix:

També proposa el documental “el futuro de la comida”:

Un vídeo curt i senzill sobre la PAC des del moviment agroecològic:

Entrevista a l’Esther Vivas, sobre dona i agroecologia:

Entrevista al Mariano Marzo sobre energia:

Red Rasa: La Agricultura Ecológica es mejor que la Agricultura Convencional (33’47”):

MIGUEL ALTIERI (presidente de la Sociedad Científica Latinoamericana de Agroecología), 1h 28′ 35”: la resiliencia de los sistemas agroecológicos frente a la Revolución Verde

MIGUEL ALTIERI: La revolución agroecológica en Latino América: Hacia la resiliencia y soberanía alimentaria, cuarta conferencia magistral del IV Congreso Latinoamericano de Agroecología SOCLA, realizado en Lima, Perú en la Universidad Agraria La Molina UNALM (45’18”):’

Documental sobre l’autonomia rural davant la llei del PP de “racionalització de les Administracions Públiques”. Stop al Expolio de los Bienes comunales (34’55”):

 

 

 

 

Anuncis