Antecedents de pobresa alimentària (2014-2015)

Aquí podreu conèixer com treballem a Sant Cugat, des de l’agroecologia escolar, en el tema de la pobresa alimentària. Us expliquem una activitat que hem elaborat a partir de la crida que fa el moviment agroecològic en quant a la resposta davant la pobresa alimentària.

En primer lloc us explicarem quina és aquesta crida, i a continuació us explicarem l’activitat que fem l’Ester, les Maria, les Laures i el Germán, com a institut, associació d’EA, ong o ajuntament, amb tres grups de quart de l’Arnau Cadell.


El problema de la resposta agroindustrial a la pobresa alimentària

Acaba de sortir el llibre:

Banco de Alimentos

Imagen de Banco de Alimentos ¿Combatir el hambre con las sobras?¿Combatir el hambre con las sobras?
Jordi Gascón
Xavier Montagut

Asaco, 26
Análisis contemporáneo, Consumo y decrecimiento, Cooperación, Economía, Economía solidaria, Soberanía alimentaria
ISBN: 9788498886917
Any publicació: 2015
pgs: 88
PVP: 9 €

Reflecteix el treball de recerca, denúncia i acció que el moviment agroecològic i per la sobirania alimentària (els mateixos autors dins d’aquest) porten fent fa pocs anys en relació a les campanyes de bancs d’aliments, recaptes d’aliments i altres respostes a la pobresa alimentària. Aquest vídeo aporta bona informació sobre la situació de la pobresa alimentària i les respostes des de la sobirania alimentària:

videoS’ha realitzat un estudi molt interessant anomenat Ja volem el pa sencer! respostes a la pobresa alimentària en clau de sobirania alimentària pel Guillem Tendero i l’Ariadna Pomar, de l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya.

Aquests materials del moviment agroecològic o de sobirania alimentària mostren com la recerca oficial, les grans subvencions, les lleis i en definitiva la resposta hegemònica a la pobresa alimentària descansa en el model agroindustrial. Les grans beneficiàries són les empreses que dominen el sistema alimentari globalitzat, i en canvi seria desitjable una altra perspectiva, més agroecològica, que beneficiés a les persones usuàries i al teixit de petita pagesia local.

A partir d’aquesta crida, hem estat treballant amb l’alumnat de l’Arnau Cadell des de fa pocs anys, a continuació us expliquem com és l’activitat que hem realitzat. És una activitat que pren la forma d’aprenentatge servei, ja que parteix d’un recapte solidari d’aliments que l’institut feia responent a la crida del Gran Recapte, i el transforma en una activitat més crítica i més d’aprenentatge:

Previ:

S’envien fotos de pobresa a l’alumnat. Han de pensar quina els representa millor la seva idea de pobresa. Les fotos inclouen, per exemple, l’obesitat. Han de posar-li títols i exposar-les a la classe, o fer un comentari a peu de foto que s’exposa també. Es tracta de les seves idees pròpies sobre el tema, sobre el concepte de pobresa alimentària.

Les primeres sessions es dediquen a conèixer la realitat de la pobresa alimentària i les respostes de diversos agents socials.

Primera sessió: Xerrada/es sobre pobresa alimentària.

  • Caritas, que explica quina és la seva acció diària amb la gent que pateix pobresa alimentària.
  • Membres de la CUP local, que expliquen com existeix pobresa alimentària a Sant Cugat i que es tracta de la ciutat més desigual de Catalunya: l’1% de la població té el 26% de la riquesa, aprox 300 persones tenen de mitjana 1 milió d’€ cadascuna.
  • Banc dels Aliments, que explica com és el mecanisme que vehicula l’ajuda oficial europea per combatre la pobresa alimentària.

Segona sessió: Vídeo debat sobre pobresa alimentària.

  • Veiem el vídeo de l’ODG.
  • Debat sobre les diferents posicions, respostes, sobre la situació local…

Les sessions següents les dediquem a conèixer el sistema alimentari i els seus impactes ambientals, socials i econòmics.

Tercera sessió: Treball sobre el cicle alimentari.

  • Idees prèvies de l’alumnat: un còmic en blanc sobre el recorregut vital d’un aliment (un tomàquet), en els diferents àmbits: producció, transformació, distribució, comercialització, consum, etc. Han de dir també a quin lloc geogràfic ubiquen cada fase.
  • Troben targetes amb definicions dels àmbits del cicle de vida del tomàquet, han d’ajuntar el nom d’un àmbit i definició, i relacionar-les amb el seu còmic.
  • Posada en comú i ampliació de la informació.
  • L’alumnat ha de fer una recerca per internet per tal d’aplicar aquest cicle vital a un aliment concret diferent del tomàquest.

Quarta sessió: Treball sobre models alimentaris (industrial/ecològic).

  • Es relacionen diferents fotos amb diferents models alimentaris i conceptes de l’agricultura.
  • Mirem petits vídeos: “mites de l’alimentació”, “nuestro pan de cada dia”, “Nosotros alimentamos el mundo” o altres per aclarir conceptes.

Entre sessions: Visites de tarda per grupets molt petits:

  • Visita al Mercadona, una gran superfície: allà veuen a les etiquetes l’origen dels aliments, i parlen amb els treballadors i treballadores sobre les seves condicions laborals.
  • Visita a can Monmany, finca agroecològica: allà coneixen de la mà dels treballadors i treballadores la feina de recuperació de l’activitat agrícola amb l’agricultura ecològica, l’elaboració i venda de cistelles de temporada.
  • Visita a una cooperativa de consum ecològic: allà coneixen com s’organitzen els consumidors i consumidores per fer compres ecològiques col·lectives i relacionar-se directament amb productors/es.
  • Visita al Súper Natural, una botiga de dietètica ecològica: allà omplen una cistella amb els productes que creuen que donarien a una família a la que ajudarien, i el Josep (naturòpata) els comenta com hauria de balancejar-se bé aquesta aportació perquè fos amb bona qualitat nutritiva. Parlen també de què esmorzen i com fer-ho millor per no “quedar-se sense piles” a mig matí.

Les sessions següents les dediquem a construir l’acció que desenvoluparan com a classe (o el grup que realitzi l’acció).

Cinquena sessió: “Cafè tertúlia” amb 3 preguntes i clima de bar. En taules disperses i amb cacauets, galetes, música de fons, responen a una pregunta. Després, canvien de taula i de grup per respondre la següent. Escriuen a les estovalles. Sempre hi ha una persona que es queda a la taula com a referent i va explicant a la nova gent que arribi a la taula què s’ha parlat anteriorment. Els i les alumnes que han anat a les visites (si no han anat tots/es) estaran fixes a cada una de les tres taules, i faran de conductors de les taules. Comencen explicant quines visites s’han fet i com les valoren, què han aprés.

  • Primera pregunta/taula: quins productes posaríem a un recapte solidari d’aliments que fos crític?
  • Segona pregunta/taula: quins orígens volem que tinguin aquests productes?
  • Tercera pregunta/taula: com organitzar aquesta acció?

Sisena sessió: Pensar alternatives al recapte d’aliments, anar més enllà.

  • Exposició d’experiències de l’estudi Ja volem el pa sencer i altres. Si pot venir algú a explicar alguna de les experiències, ve, i si no, es comença amb els darrers 6 minuts del vídeo de l’ODG.
  • S’organitzen unes fitxes d’experiències amb un resum de les valoracions que surten a l’estudi “ja volem el pa sencer”. Es pengen a la classe com quadres d’una exposició. El grup visita lliure i individualment les fitxes per conèixer les experiències i inspirar-se per fer una acció. Es tracta d’enriquir la possibilitat de fer un recapte d’aliments amb noves idees.
  • Es discuteix en grup quina experiència els sembla més interessant, per què, i pensen què volen fer com a acció de grup.

A continuació el grup (o els i les alumnes voluntaris que facin l’acció) organitza i porta endavant l’acció.

Setena sessió: Avaluació i difusió de l’acció realitzada.

  • A partir dels resultats, es valora col·lectivament com han viscut l’experiència, com proposarien millorar-la i què opinen en general del tema treballat, quins són els aprenentatges i compromisos que s’emporten.
  • Es poden construir blogs o expos per comunicar el que han après al seu entorn o més enllà. Una idea és un blog en el que facin la crida a altres centres a actuar com ho han fet ells i elles.

A continuació us expliquem d’on partíem el curs passat per realitzar aquesta activitat, la valoració que fèiem amb el professorat després de les primeres versions de l’activitat.

Article al TOT Sant Cugat sobre l’activitat:

1118_TOT15_recapte11119_TOT15_recapte2

Aquesta és una activitat que estem treballant amb l’Ester i el Josep de l’INS Arnau Cadell. Aquí teniu el dossier en construcció. Ho hem posat tot en un bloc que hem creat per l’activitat.

Partim de la gran moguda que es fa al país amb el recapte d’aliments, i de la crítica que en fa el moviment agroecològic, que podeu llegir aquí. En resum es tracta de:

  1. Motivar l’alumnat per participar en la crida al Gran Recapte famós i mediàtic (el nom està registrat).
  2. Reflexionar sobre quina mena d’aliments necessita la gent que pateix pobresa alimentària des de diferents perspectives.
  3. Participar en la crida i alhora fer-ne crítica.
  4. Pensar i posar en marxa alternatives.

És un intent d’obrir a poc a poc el debat als criteris socioambientals que proposa l’agroecologia. Per ara, la resposta de l’alumnat de l’INS Arnau Cadell ha estat interessant: moltes idees agosarades, altres confuses, altres típiques de posicions polítiques de tot tipus… A partir d’aquesta primera experiència hem fet una avaluació i aquest és el resultat:

  • L’activitat és molt potent, es pot adaptar fàcilment a plantejaments com l’Aprenentatge Servei o el Servei Comunitari. Però cal retocar-la.
  • Molt bé el fet d’introduir en els grups de treballs petits els cacahuets, fa bon ambient. Va faltar un final, de totes maneres.
  • Cal que abans de començar, hi hagi una visita a Caritas, o la Creu Roja, o algú que representi les entitats que lluiten contra la pobresa alimentària. També podria venir algú que representi la pròpia campanya Gran Recapte. O fins i tot una persona que pateixi o hagi patit pobresa alimentària. L’alumnat se sentirà cridat a respondre a la pobresa alimentària.
  • Cal demanar l’alumnat que s’impliqui en el GR i acompanyar-lo. Segurament caldrà alguna/es sessions de debat i recerca sobre el tema. Una d’aquestes proposem que sigui sobre la salut. En la nostra experiència, hem treballat tots els temes d’entrada (salut, poder en el cicle alimentari, impacte ambiental i social, alternatives de curt-circuit) i ha estat massa, l’alumnat no queda amb massa ganes de participar en el GR, però tampoc de posar en marxa alternatives.
  • El tema de la salut pot portar-nos a visitar una botiga/experts de nutrició. Nosaltres ho fem al Súper Natural del carrer Sant Ramon (Sant Cugat del Vallès). Allà podem conversar per determinar quina composició hauria de tenir una cistella per una família que pateixi pobresa alimentària. Aquí ja posem les bases per adonar-nos d’una contradicció: la crida que es fa, demana només aliments fàcilment emmagatzemables, bàsicament arròs, pasta, llegums i oli. Què passa amb la resta? Però per això esperarem a després d’haver participat a la crida.
  • Es participa a la crida, per exemple fent fulletons o així per les seves famílies, o el que es cregui convenient. L’alumnat es pot inventar mil maneres d’arribar al seu entorn i només cal acompanyar-lo.
  • Després d’haver participat, farem una avaluació, en la que trobarem sentiments de satisfacció per haver contribuït i aspectes més foscos, contradiccions com la de la salut. És important haver fet l’activitat per plantejar-se reptes. Si no, com hem fet nosaltres, es provoca un excés de plantejaments complexos que són difícils de gestionar. Hem de celebrar la participació, per una banda, i no cal escatimar esforços en això. Aquí cal un toc d’atenció al moviment de la sobirania alimentària: hem de ser crítics, però no criticons. No hem de treure cap mèrit al fet d’haver participat en una campanya que per una altra banda es critica. Lo important és el procés de l’alumne, i en aquest sentit l’experiència és bona i cal donar-la per bona.
  • A partir d’aquí, la cosa és anar més enllà. Per una banda, simplement plantejant-nos què més podem fer. Per una altra, plantejant les crítiques que fa el moviment de la sobirania alimentària. Per això proposem: 1) fer una visita a un supermercat i conèixer com està organitzat el consum, 2) fer una visita a una finca agroecològica (en el nostre cas can Monmany) i conèixer què és això de l’agroecologia, 3) fer una visita a una cooperativa de consum ecològic (en el nostre cas va ser la Civada-Carbassa) i veure quina alternativa s’està posant en marxa.
  • Nosaltres ho hem fet en grups petits, a les tardes. Aquí cal anar amb compte de que tota la classe accedeixi a la informació, a la visita. Si només va un grup petit, seria molt bo que fessin més d’una visita, alguna entrevisteta, algun vídeo i que ho expliquin bé a classe. Tampoc hem d’escatimar esforços en això. A través de les presentacions, s’aniran construint idees sobre altres maneres de fer, més enllà del GR, que no siguin tan puntuals, que no es recolzin en el món dels grans distribuidors (que tenen el poder en la cadena alimentària), que permeti combatre la pobresa alimentària amb aliments frescos i saludables, que promogui una agricultura de baix impacte social i ambiental, etc.
  • Es podria rebre la visita d’algú del moviment sobiranista perquè plantegi clarament la crítica al GR i més enllà, quina és la seva visió del tema, com combatre la pobresa alimentària.
  • A partir d’aquí, amb l’alumnat es podria reconstruir i representar el cicle del sistema alimentari, amb els seus impactes, les seves contradiccions i les alternatives plantejades. No es tracta tampoc d’adoctrinar: si hi ha alumnes que veuen clar que el GR és una bona solució, tampoc ens dedicarem a combatre-ho, només a promoure reflexions. Cal respectar sempre sobretot l’experiència que han fet, de la que es poden sentir orgullosos/es.
  • Llavors és quan es poden plantejar idees alternatives per fer com a grup. Es pot anar a col·laborar amb horts socials (com el de Serveis Socials de darrera de l’estació en el nostre cas), es pot posar en marxa o col·laborar amb l’hort escolar, o amb els horts escolars de primària, caldrà trobar maneres, si n’hi ha, de poder donar aliments frescos i saludables al llarg de l’any. Alguns bancs dels aliments ja fan això, es tracta d’investigar-ho. També es pot parlar amb les cooperatives de consum ecològic i veure què s’hi podria fer, o ajudar en el tema de les beques de menjador (lligat amb aliments frescos i saludables).
  • Nosaltres havíem condensat tot en una o dues sessions, i cal donar-li més temps. La col·laboració amb els horts, o amb els moviments de la sobirania alimentària, caldrà celebrar-la també, reflexionar-la. Proposem fer un bloc en el que posar les reflexions, siguin escrites o en vídeos, dibuixos. L’objectiu seria posar en coneixement d’altri allò que hem après i promoure que altres instituts facin coses semblants contra la pobresa alimentària.