Treballar amb llavors

cropped-germinats2.jpg

Introducció

Des de ben al principi de començar a treballar el grup ESLV, es va proposar l’apadrinament/amadrinament de llavors de varietats autòctones en perill d’extinció per part les escoles, de manera que els grups es comprometien amb la seva reproducció i en general amb la biodiversitat. Amb l’intercanvi de llavors s’iniciava un nou treball de xarxa entre els centres i els grups d’alumnes. Al principi, volíem fer una mena de recull de la diversitat biològica local, però aviat varem aprendre que la realitat de les llavors és massa complexa per això. Varem fer la descoberta de les llavors híbrides, els bancs de llavors, les varietats transgèniques… Ens ho van venir a explicar pages@s dels voltants.

El treball es va aturar una mica a causa de la crisi de l’aigua de 2008, però després es va reemprendre a poc a poc. El mateix grup ESLV va ser un espai d’arribada de llavors autòctones i ecològiques al món escolar del nostre municipi, ja que els i les mestres/profes i educadores se les intercanvien entre sí. Però les llavors no arriben per si soles a les escoles, sinó que ho fan amb una història humana concreta, que permet obrir la dimensió social d’aquest projecte d’agroecologia escolar. El compromís de les escoles amb la supervivència i reproducció de la llavor pot ser la manera d’obrir la dimensió social d’aquest assumpte ambiental.

Aquesta idea ens ha anat acompanyant en el desenvolupament d’un treball amb llavors molt social. Primer, amb la participació de diversos personatges que duien llavors amb històries als centres escolars. Després, amb intercanvis entre grups d’alumnes. També amb una experiència ben curiosa, quan un pagès japonès va dur una llavor a l’escola Turó can Mates, i aquesta llavor de carbassa va acabar viatjant a Cotacachi, Equador. I finalment amb una proposta educativa en un TFG de Ciències Ambientals, el de la Berta Castellà.

Diapo d’una presentació d’ESLV del 2012

A continuació trobareu amb detall les experiències, propostes i documents que hem generat sobre el tema:

LES IDEES I EXPERIÈNCIES D’ESLV SOBRE EL TREBALL SOCIAL AMB LLAVORS

1. Projecte.

1.1 Proposta de projecte col·lectiu de la xarxa d’horts escolars sostenibles: recuperació de poblacions locals de plantes de l’hort: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/224_projecte_llavors.pdf

1.2 Aspectes socioculturals del projecte de llavors: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/378_projecte_llavors_2010-11.pdf

2. Arribada de les llavors:

2.1 Acta en la que trobareu la presentació de diversos tipus de llavors per persones vinculades al món agrícola: híbrides, certificades ecològiques, autòctones i ecològiques no certificades de bancs de llavors, i transgèniques: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/34acta_6_reunio2.pdf

2.2 Acta en la que trobareu la presentació de la Marta Arce Vidal, enginyera agrònoma de l’Associació l’Era i el projecte Esporus sobre quines llavors autòctones podríem treballar a l’escola?: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/45acta_7_reunio.pdf

2.3 Acta en la que s’explica l’arribada de les llavors realitzada a diversos centres, amb un exemple de contracte a signar per l’alumnat: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/370_acta_2_4.pdf

2.4 Acta amb més experiències escolars i amb reflexions sobre l’intercanvi de llavors: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/377_acta_3_4.pdf

2.5 Cada centre es planteja el projecte llavors des de la seva realitat. En aquest fragment d’entrevista podreu conèixer el plantejament particular de l’escola Ciutat d’Alba.

3. Seguiment de les llavors

3.1 Una proposta primera de fitxes pel seguiment científic de les llavors: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/273_acta_5-3_reunio.pdf

3.2 El document més valuós de tots: l’alumnat de l’escola Collserola explica amb la seva pròpia veu la seva experiència amb la fava Reina Mora: http://www.youtube.com/watch?v=JZSdLsH-DH8&feature=player_embedded

3.3 La cura de les llavors comença per la germinació, i aquesta producció de germinats ens ha dut a rebre dos experts en el tema perquè ens expliquessin aspectes productius i de salut: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/387_article_santi_vilalta.pdf i https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/389_acta_5_4.pdf

3.4 Vet aquí una experiència de cuina lligada als germinats feta a l’escola Ciutat d’Alba: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/443_acta_8_4.pdf

4. Extracció de llavors

4.1 Taller d’extracció de llavors https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/343_acta_8-3.pdf

4.2 Plantejaments d’un taller d’extracció de llavors (perspectiva biològica: breu repàs al cicle vital de les plantes; perspectiva agronòmica: la recol·lecció de llavors silvestres, a l’agricultura convencional i a l’agricultura ecològica): https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/450_taller_llavors_9_4.pdf

4.3 En el mateix vídeo del punt 3.2 l’alumnat de l’escola Collserola explica com extreure les llavors.

5. Intercanvi de llavors

5.1 Per l’intercanvi d’informació (de cara a intercanviar llavors) s’ha proposat l’elaboració de blocs. Aquesta proposta, però, ha derivat cap a informar sobre l’estat general de l’hort.

5.2 És la mateixa acta que la 2.4, ja que s’explica una experiència d’intercanvi de llavors: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/377_acta_3_4.pdf amb cartes escrites per l’alumnat.

5.3 Sobre els llibres de les llavors, vet aquí les idees dels diferents nivells sobre el que els sembla interessant: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/427_acta_7_4.pdf

5.4 En la mateixa acta que el punt 3.4 es recull el treball internivells realitzat pel grup ESLV sobre l’intercanvi de llavors: https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2012/05/443_acta_8_4.pdf

Carta d’alumnes de l’escola Turó can Mates a l’escola Jaume Ferran i Clua

LA HISTÒRIA DE LA LLAVOR VIATGERA DE CARBASSA

Fa 400 anys, els colonitzadors portuguesos van dur, probablement des de l’Amèrica Llatina colonitzada, una varietat de carbassa a una altra colònia: el Japó. Actualment, una família camperola encara manté aquesta varietat en la seva forma original, i el pagès Hasegawa va voler viatjar a la península Ibèrica (Portugal i Catalunya queden a prop des de tan lluny) per regalar llavors d’aquesta varietat a una escola. L’escola Turó can Mates de Sant Cugat va acollir al sr Hasegawa i va sembrar i cuidar la carbassa. Un parell d’anys més tard, l’escola va enviar a Cotacachi, Equador (en un viatge “de tornada”) llavors de la seva planta, a través d’un viatge de l’associació OSEA. A un parell de comunitats andines, San Pedro i Los Morochos, professorat i alumnat van rebre la llavor i a la seva vegada van enviar de tornada noves varietats de “sambo”…

A l’escola Turó can Mates van arribar, el 2015, llavors de carbassa del Japó

UNA PROPOSTA EDUCATIVA PER CONNECTAR AMB LA PAGESIA DES DE L’ESCOLA

La ja ambientòloga Berta Castellà va recollir les idees sobre les llavors i l’agroecologia escolar en aquesta proposta educativa: “Llavors amb història“. Veureu que s’esforça molt en aconseguir que la història humana-pagesa de la llavor arribi a l’escola, però considera la dificultat de que les pageses puguin destinar massa temps a això, i proposa una manera d’acollir aquesta història per a primer cicle de primària. Està basada en el cas real de la mongeta llaminera del Vallès.

Portada del treball de final de grau de Ciències Ambientals (UB) de la Berta Castellà, amb tutoria de l’Anna Febrero, setembre 2017.

Anuncis